La Cimera Mundial de la Societat de la Informació (WSIS) en realitat consisteix en una sèrie de conferències mundials que van començar a París i Ginebra el 2003 i que continuen fins a l’actualitat. En el moment d’escriure aquestes línies l’última va tenir lloc a Ginebra el 2018.
En aquestes trobades s’intenta arribar a un consens sobre les necessitats i les mancances a l’hora de desenvolupar una societat de la informació que esdevingui realment inclusiva i respectuosa amb els drets humans, i que ajudi a reduir les desigualtats. La capacitació digital té una importància cabdal en aquestes discussions i, a més, cal destacar que es fa des d’un context mundial: evidentment les necessitats del Senegal o l’Índia quan es parla d’inclusió digital són molt diferents de les que es plantegen des la Comissió Europea i la seva Agenda digital.
Un dels aspectes més innovadors d’aquestes trobades ha estat la participació de la societat civil, que fins ara no havia estat present de manera significativa en cap fòrum sobre el tema, ja que, normalment, aquestes cimeres estan obertes només als governs i al sector privat. No és menys cert que aquesta participació de la societat civil no és tan satisfactòria com moltes ONG haguessin volgut, però tanmateix és un pas endavant.
Les dues primeres cimeres, la del 2003 a París i Ginebra, i la del 2005 a Tunis, es consideren les més importants, ja que és on es van consensuar els dos documents clau per a guiar el desenvolupament de la societat de la informació a escala mundial: inclouen una declaració de principis, en la qual es detalla com es vol que sigui aquesta nova societat, i un pla d’acció que especifica com es podria aconseguir. Les altres conferències s’han orientat més a avaluar l’aplicació d’aquests principis i aquestes accions, i també en les seves millora, continuïtat i efectivitat.
La Cimera Mundial de la Societat de la Informació no ha estat, ni de bon tros, una iniciativa aïllada, sinó que està clarament connectada amb altres iniciatives anteriors, com les cimeres contra la fam o la cimera de la sostenibilitat ambiental. De fet, la cimera de 2018 connectava els principis i les accions dels documents clau amb les fites de desenvolupament sostenible de Nacions Unides.
A continuació recollim els articles que tenen més rellevància en relació amb la inclusió digital:
- L’article 10 d’aquesta declaració adverteix del perill de la divisòria digital, i més específicament, els articles 13, 14 i 15 estableixen la necessitat de prestar una atenció especial als col·lectius en risc exclusió, que són encara més vulnerables a patir la divisòria digital.
- L’article 17 defensa la necessitat d’una solidaritat digital per a enfrontar-se al perill d’analfabetisme digital, i insisteix que la solució ha de sortir des de la responsabilitat i la participació conjuntes de governs, sector privat i societat civil.
- L’article 24, un dels més rellevants, defensa la necessitat de crear un repositori ric de continguts digitals educatius de caràcter públic i obert.
- L’article 29 argumenta a favor de la capacitació digital, incloent-hi també bona part de les qüestions que hem analitzat des de la perspectiva del desenvolupament de competències digitals.
- Els articles 35 i 36 tracten sobre la seguretat informàtica, però val a dir que la redacció és força ambigua, ja que en el text es diu que es reserva el dret de retallar l’accés universal i la llibertat d’expressió en contextos «inconsistents amb l’objectiu de mantenir l’estabilitat i la seguretat internacionals».
- L’article 37 parla del correu brossa i de la necessitat de crear lleis nacionals i internacionals per a regular-lo.
- L’article 48 és un dels articles clau. Demana una gestió internacional d’internet que sigui «multilateral, transparent i democràtica». Atès que internet és un fenomen global, té sentit que el seu control també sigui global i no nacional.
- Els articles 53 i 54 destaquen la necessitat de defensar la diversitat cultural i lingüística també a la xarxa.
- L’article 56 defensa la infusió de valors ètics com «la llibertat, la igualtat, la solidaritat, la tolerància, la responsabilitat compartida i el respecte per la natura».
- L’article 61 defensa internet com un instrument clau de solidaritat per a fer més factibles els objectius de la Declaració del mil·lenni.
Alguns recursos de la Cimera Mundial de la Societat de la Informació:
- Web oficial de la Cimera (en castellà)
- Declaració de principis de la Cimera de Ginebra
- Pla d’acció de la Cimera de Ginebra
- Compromís de Tunis
- Agenda de Tunis per a la societat de la informació
El pla d’acció és el document clau de la cimera. Vindria a ser com una mena de Declaració de Lisboa però d’abast mundial, que ha d’establir els objectius que cal assolir en un futur proper per a assegurar una societat de la informació realment inclusiva. Com a mínim, es tracta d’un pla d’acció ambiciós. Així, s’espera «assegurar que l’accés a les TIC sigui a l’abast de més de la meitat dels habitants del planeta», amb una «atenció especial per a les necessitats del països en vies de desenvolupament».
Aquest pla d’acció té diverses línies d’acció marcades des de C1 a C10, que es van revisant i adaptant a cada nova cimera:
- C2 s’ocupa de les infraestructures; demana que es tingui sempre en compte els grups en perill d’exclusió a l’hora de desenvolupar les estructures.
- C3 manlleva les idees de l’article 24 de la Declaració de Principis per a crear un repositori lliure de continguts educatius, desenvolupant serveis públics i oberts d’arxius i biblioteques.
- C4 és la línia més rellevant, ja que parla precisament de la capacitació digital. Recorda que, més enllà de l’accés a infraestructures i l’alfabetització funcional, cal construir capacitats, fer que les TIC siguin un instrument per a accedir a la informació i poder-la utilitzar per a millorar la vida de les persones, assegurar que els joves disposin de la capacitat d’analitzar i tractar la informació de manera creativa i innovadora, i que puguin intercanviar les seves experiències i participar plenament en la societat de la informació.
El finançament d’aquest programa és, sens dubte, el punt clau per al seu desenvolupament. D’una banda, aquest pla d’acció apel·la a la mobilització de recursos segons el Consens de Monterey; és a dir, destinar el 0,7 % del producte interior brut als països en vies de desenvolupament. En paral·lel, es demana que un Grup Especial de l’ONU analitzi, precisament, la millor manera de desenvolupar i gestionar les inversions en TIC.
Potser el plantejament de la Cimera Mundial de la Societat de la Informació és excessivament generalista, però hi ha bones idees i val la pena estudiar-les detingudament.
Pot ser interessant visitar regularment el web de la Cimera Mundial de la Societat de la Informació per seguir-ne el desenvolupament.