2. La capacitació digital en el context hispà

2.1. L’Agenda digital per a l’Amèrica Llatina i el Carib

El 22 de setembre de 2016 va tenir lloc a Montevideo la Cinquena Conferència Ministerial sobre la Societat de la Informació a l’Amèrica Llatina i el Carib. Els països participants van decidir adoptar l’Agenda digital per a l’Amèrica Llatina i el Carib (eLAC2018), que establia les cinc àrees d’acció següents: accés i infraestructura; economia digital, innovació i competitivitat; govern electrònic i ciutadania; desenvolupament sostenible i inclusió; i governança per a la societat de la informació.

Aquesta Agenda digital s’inspira i es basa en l’Agenda digital de la UE, que hem explicat anteriorment. De manera similar a l’agenda de la UE, parteix de la declaració de Lisboa, actualitzant-la i adaptant-la al context llatinoamericà.

En el preàmbul, la Conferència estableix que l’accés a les tecnologies digitals és clau per a facilitar la igualtat d’oportunitats, i que tindria un efecte multiplicador similar a l’alfabetització de la lectoescriptura. Tal com s’exposa en la Conferència, la millora i el treball de les competències digitals de la ciutadania pot contribuir a evitar l’atur en un futur proper, tenint en compte els canvis que s’estan produint en els entorns laborals i professionals, com l’automatització impulsada en bona part pel desenvolupament de la intel·ligència artificial, com també evitar la desigualtat de gènere en el treball, potenciar l’eficiència energètica o reduir l’escalfament global amb mesures com la mobilitat intel·ligent o l’impuls de les ciutats intel·ligents.

A continuació assenyalem algunes peticions concretes del text d’aquesta conferència, que considerem prou rellevants, d’acord amb els continguts tractats:

  • Es demana que es potenciïn les competències digitals en la formació escolar i professional, però, sobretot, també les de les persones d’edat avançada i les aturades.
  • S’indica que els programes formatius de capacitació digital per a les empreses i de reconversió tecnològica per als treballadors han de constituir una prioritat i ser objecte de cooperació entre la Unió i l’Amèrica Llatina.
  • S’insta la Unió i l’Amèrica Llatina a cooperar en el desenvolupament de metodologies i plataformes d’aprenentatge adaptades als diferents tipus d’empresa, amb especial èmfasi en les petites i mitjanes empreses i en les persones amb necessitats especials, com els infants, les persones amb diversitat funcional o de la tercera edat. Es destaca la importància d’utilitzar programari lliure com un mecanisme per a fomentar el coneixement obert i la creació d’espais col·laboratius a l’estil de CAPS (vegeu l’apartat corresponent).
  • Tanmateix, es demana promoure una lluita enèrgica contra l’exclusió digital i les asimetries d’accés, per tal d’incloure tota la ciutadania i garantir el dret a la capacitació digital, independentment dels ingressos, la situació social, el gènere, la discapacitat o la situació geogràfica, i posant especial èmfasi en l’administració electrònica per fer-la més eficient, accessible i inclusiva.
  • També es considera cabdal una perspectiva integral d’igualtat de gènere en les polítiques públiques de desenvolupament digital, que asseguri l’accés i l’ús ple de les TIC per a les dones i les nenes, impulsant el paper de la participació i el lideratge de les dones en espais públics i privats de decisió en matèria digital.
  • La qüestió del programari lliure és clau en aquest document. En aquest sentit, es demana suport als estàndards oberts a fi d’afavorir el treball col·lectiu en matèria d’innovació, ja que les fonts obertes i el lliure accés acceleren els processos d’innovació i milloren la investigació i el desenvolupament. Per tant, cal fomentar la interoperabilitat, l’obertura, la independència, la neutralitat tecnològica i la portabilitat de la informació i les dades generades pel que fa al desenvolupament de noves idees, productes o serveis, com a elements promotors i impulsors de la innovació.
  • El document també té una posició clara a favor de la neutralitat de la xarxa i insta la UE i els països ALC a treballar per a garantir la seguretat jurídica en nom d’una neutralitat efectiva i una autèntica pluralitat de la xarxa. Demana explícitament que les mesures de gestió del trànsit d’internet que bloquegin, alenteixin, alterin, restringeixin, interfereixin, degradin o discriminin entre continguts, aplicacions o serveis concrets o categories específiques només es permetin en els casos excepcionals en què sigui necessari, i únicament de manera temporal, per tal de complir els requisits jurídics, preservar la integritat i la seguretat de la xarxa o evitar-ne la possible congestió. Aquestes mesures han de ser transparents, no discriminatòries i proporcionades, i no es poden basar en consideracions comercials, sinó en requisits de qualitat tècnica del servei establerts objectivament per a categories específiques de trànsit.
  • La banda ampla és també una reivindicació clau en aquest document. Es considera que tots els ciutadans han de tenir accés a una internet ràpida i eficient, i sempre integradora i equitativa, i cal incloure les zones rurals, allunyades, ultraperifèriques i desfavorides.

Finalment, cal comentar que la Unió Europea i l’Amèrica Llatina tenen una comunicació fluida, gràcies a programes com @LIS i @LIS2 de la Comissió Europea, l’objectiu específic dels quals és la promoció del diàleg i de la societat de la informació a l’Amèrica Llatina, l’estímul i el suport a la investigació sobre tecnologies de la informació a l’Amèrica Llatina i Europa, i el suport de l’homogeneïtzació i l’harmonització de processos reguladors en el sector de les telecomunicacions a l’Amèrica Llatina.

Què es la neutralitat de la xarxa?

La neutralitat de la xarxa és una consideració de caràcter ètic que demana que tot el trànsit d’internet rebi el mateix tracte, sense discriminació, restriccions o interferències, independentment del seu emissor, receptor, tipus, contingut, dispositiu, servei o aplicació. Així, per exemple, si per raons econòmiques o polítiques es considera que un contingut comercial produït per una empresa ha de tenir més visibilitat que un web activista es vulneraria la neutralitat de la xarxa.

El vídeo següent és molt clar i reivindicatiu: