1.1. La declaració i els objectius de Lisboa (2000)
La declaració de Lisboa és un text clau per a entendre bona part de les mesures recents que ha pres la Unió Europea, i també altres temes.
Aquest Consell tenia com a missió central preparar la Unió per a l’ampliació que va tenir lloc el 2004. Això va comportar discussions sobre seguretat i defensa com també una estratègia general per al segle xxi, una de les missions clau de la qual era empènyer els països de la UE cap a una economia de la societat de la informació.
Es tracta d’un text que té com a missió central establir estratègies i objectius. Alguns d’aquests són molt rellevants pel que fa a l’e-inclusió o inclusió digital. Així, per exemple, en l’article 9 llegim el següent:
«[…] Todo ciudadano debe poseer los conocimientos necesarios para vivir y trabajar en la nueva sociedad de la información. Las distintas formas de acceso deben evitar la exclusión en relación con la información. Ha de reforzarse la lucha contra el analfabetismo.»
Article 9. Declaració de Lisboa
L’estratègia global, plantejada en l’article 5, ens ajudarà a entendre les motivacions que hi ha al darrere de programes actuals com CAPS, Digital Skills and Jobs o Ambaixadors digitals, etc., que tractarem més endavant.
«La Unión se ha fijado hoy un nuevo objetivo estratégico para la próxima década: convertirse en la economía basada en el conocimiento más competitiva y dinámica del mundo, capaz de crecer económicamente de manera sostenible con más y mejores empleos y con mayor cohesión social.»
Article 5. Declaració de Lisboa
És important destacar que, a banda de les motivacions econòmiques —esdevenir l’economia del coneixement «més competitiva i dinàmica del món»—, també s’hi esmenten objectius socials, com la sostenibilitat del creixement i, sobretot, assegurar la quantitat i la qualitat de les feines i la cohesió social. Aquesta preocupació social és una constant en les polítiques i els projectes de la UE en relació amb el tema de les TIC: creixement econòmic i pau social a parts iguals.
En l’article 11 es fan diverses recomanacions, entre les quals hi ha la de produir legislació en relació amb temes específics associats amb les TIC, com el comerç electrònic, els drets d’autor, els problemes de jurisprudència, etc.