2. Implantació d’accions formatives en capacitació digital: aspectes que cal tenir en compte

2.3. Orientacions per a la formació

2.3.5. Atenció a possibles barreres i resistències

Tal com es comenta en el mòdul «Contextos d’exclusió digital i agents d’e-inclusió», en aquest tipus de formacions podem trobar participants que presenten algunes barreres psicològiques, especialment en nivells inicials. Vegem-les.

1. Por i desconfiança

La por i la desconfiança cap allò que no es coneix és una actitud força habitual en persones que s’inicien. En molts casos s’interpreta com a una imposició que els ve des de fora i provoca un rebuig cap a la tecnologia. És molt important que la persona formadora generi confiança en els participants i estimuli una actitud positiva, destacant els avantatges i els beneficis que els pot aportar la tecnologia en la seva vida per mitjà d’exemples concrets. En qualsevol cas, també és cabdal ser realista i explicar els riscos. Per exemple, pot ser que la por i la desconfiança vinguin per qüestions relacionades amb la privacitat i la seguretat, per exemple perquè han llegit una notícia relacionada amb aquest perill en algun mitjà de comunicació. No és estrany que ens puguin fer preguntes com ara: «A mi m’han dit que si tens l’ordinador engegat, poden espiar tot el que fas, i poden entrar dins del teu ordinador i esborrar-te tot el que tens, o tafanejar les teves coses»; «Et poden robar els diners del teu compte bancari si utilitzes el banc o fas compres per internet» o altres qüestions similars. En aquests casos, va bé fer comparatives o analogies amb la vida quotidiana, perquè la gent pugui entendre, en aquests casos en particular, que la seguretat total no existeix, ni en la vida ni tampoc a Internet, i que normalment mirem d’evitar riscos: per exemple, no anem pel carrer amb els diners a la solapa, ni acostumem a deixar la porta de casa oberta, ni fem servir la mateixa clau per a obrir la bústia i casa nostra, ni donem el nostre codi secret del banc a qualsevol persona del carrer que ens el demani… És cabdal fer el possible per pal·liar aquestes pors i aquesta desconfiança d’una manera realista, amb paciència, honestedat i a poc a poc, amb exemples que les persones puguin comprendre, per tal que puguin fer un ús segur de la tecnologia i conèixer els seus drets a la xarxa.

2. Tecnoestrès

Salanova, defineix el tecnoestrès com:

«[…] un estado psicológico negativo relacionado con el uso de TIC o amenaza de su uso en un futuro. Ese estado viene condicionado por la percepción de un desajuste entre las demandas y los recursos relacionados con el uso de las TIC que lleva a un alto nivel de activación psicofisiológica no placentera y al desarrollo de actitudes negativas hacia las TIC».

Salanova (2003)

Hi ha persones que potser encara no havien tingut la necessitat o l’interès de capacitar-se digitalment i ara ho necessiten de manera urgent. Un exemple poden ser persones de més de quaranta anys en processos de cerca de feina, amb responsabilitats, que necessiten actualitzar-se urgentment, i que per les raons que sigui han estat molt desconnectades del mon tecnològic. Aquestes persones s’angoixen i perceben que han d’aprendre moltes coses de cop i en poc temps: moltes novetats, moltes competències que els diuen que han d’assolir, i en general, molta informació alhora. Això podria derivar en l’anomenat tecnoestrès i conduir posteriorment al rebuig. Per a evitar-ho, tal i com s’explica en el mòdul «Contextos d’exclusió digital i agents d’e-inclusió», és cabdal orientar aquestes persones perquè puguin diferenciar el que és necessari del que és accessori en la seva situació, i conèixer quin és el nivell de partida de cadascú, quan de temps s’hi pot dedicar, on i com es pot aconseguir una formació eficient, per tal que pugui establir el seu ritme. Tot i així, s’ha de reforçar el fet que l’aprenentatge és un procés i sempre requereix una inversió de temps.

3. Mancances en alfabetització funcional

Com ja s’ha comentat en els mòduls «Conceptes clau en inclusió, exclusió i capacitació digital» i «Contextos d’exclusió digital i agents d’e-inclusió», les competències digitals inclouen habilitats molt importants per al desenvolupament de les persones, com ara la comunicació, tant oral com escrita, o la cerca i la selecció d’informació, i la seva organització per a permetre’n la recuperació quan es necessita. Per exemple, segons les experiències prèvies dels participants, o si presenten mancances en alfabetització funcional, podem trobar persones que tenen dificultats per a expressar-se correctament per escrit o oralment, o bé amb poca pràctica pel que fa a la gestió de la informació, problemes de comprensió lectora, dificultats per a navegar per un web, persones que fa més de vint d’anys que no han tingut cap experiència d’estudi… Segons quin sigui el punt de partida de cadascú, hem d’estar atents a aquestes necessitats per tal de poder oferir eines o recursos que permetin que els usuaris amb unes dificultats concretes els puguin anar superant i puguin participar de manera adequada i amb seguretat a la xarxa. I, sobretot, no s’ha de pressionar ni fer cap judici de valor, i s’ha d’intentar oferir tot allò que puguem aportar. Per exemple, recomanar algun altre curs que pensem que li pot ser útil per a reforçar determinades competències, anar a l’escola d’adults o proporcionar recursos de reforç amb els quals pot anar treballant al seu ritme, etc. Sobretot, hauríem de fer el possible per a evitar frustracions i animar a seguir aprenent.