2. Implantació d’accions formatives en capacitació digital: aspectes que cal tenir en compte

2.3. Orientacions per a la formació

2.3.4. Atenció a la diversitat

L’atenció a la diversitat està estretament relacionada amb l’acompanyament i el guiatge que desenvolupem durant les sessions. Cal tenir en compte que en aquest tipus d’experiències ens podem trobar que treballem amb un col·lectiu molt específic o bé amb grups molt heterogenis.

Podem mirar aquesta diversitat des de diferents perspectives.

1. Diversitat d’estils i ritmes d’aprenentatge

Com ja hem comentat en l’apartat «Acompanyament i guiatge», no tothom aprèn de la mateixa manera ni al mateix ritme, ni fa bé les mateixes coses. En aquest sentit, la col·laboració i la interacció entre els participants pot facilitar la complementarietat i fomentar que tots aprenguin de tots. Tanmateix, davant d’aquesta diversitat és important fomentar l’autoregulació en el procés d’aprenentatge i facilitar que els participants puguin identificar les seves potencialitats i necessitats, per tal que puguin personalitzar el seu procés d’aprenentatge.

2. Diversitat de nivells, usos i punts de partida en relació amb la tecnologia

És força habitual, en accions formatives de capacitació digital obertes a tota la ciutadania, que trobem una diversitat de nivells i usos, tot i que es tracta de formacions inicials. Això es deu al fet que cada vegada hi ha menys persones que no han tingut cap mena de contacte amb la tecnologia, tot i que encara podem trobar-ne algunes que n’hagin tingut molt poc o cap. Això fa que aquests coneixements estiguin una mica desorganitzats, dispersos o molt limitats en no disposar d’una base. En aquest sentit, l’expansió dels dispositius mòbils ha provocat que moltes persones que abans no estaven connectades a internet ara sí que ho estiguin i utilitzin diferents serveis amb el seu dispositiu mòbil, o bé alguns de molt específics. En bona part dels casos, pot ser que aquestes persones mai no hagin tingut contacte amb un ordinador prèviament. Per exemple, hi pot haver persones que utilitzin de manera habitual serveis com WhatsApp o Instagram però, en canvi, que no hagin utilitzat mai, o molt poc, el correu electrònic. O bé persones que habitualment naveguin per internet cercant informacions a Google, però que no sàpiguen que per a fer-ho utilitzen un navegador, etc. Així, doncs, és habitual trobar destinataris amb nivells, coneixements, usos i experiències desiguals dins d’una mateixa sessió, amb els conceptes una mica barrejats o confosos.

En aquest sentit, pot anar molt bé facilitar un vocabulari de terminologia digital, a tall de petita guia o glossari, amb els noms dels principals conceptes relacionats amb la tecnologia digital, ja que en moltes ocasions els sonen els mots o les sigles però no tenen clars els conceptes. Per exemple: maquinari, programari, settings, boots, bluetooth, GPS, cloud, USB, NFC, password, sign in, sign out, log in, log out, net, wifi, hacker, big data, blockchain… Això els pot ajudar a anar interpretant, entenent i organitzant els conceptes amb els quals es relacionen.

En relació amb això, segons els països d’origen i el nivell educatiu de les persones participants podem trobar persones sense coneixements d’anglès o amb poc contacte amb la tecnologia. Els pot causar una certa angoixa o desmotivació el fet de no entendre ni interpretar allò que llegeixen o escolten en determinats llocs. Per això, es recomana proporcionar preferentment, en el cas que existeixi, la paraula en el nostre idioma.

També pot ser d’ajuda facilitar amb antelació als participants un test d’autodiagnosi, que els permeti, d’una banda, situar-se ells i, de l’altra, situar els formadors. Si no s’ha pogut fer amb antelació es pot dur a terme durant la sessió d’inici, per exemple. D’aquesta manera podrem entreveure quins reajustaments i adaptacions haurem de portar a terme per tal que les sessions siguin útils per a tothom, independentment dels punts de partida i els usos de cadascú.

3. Diversitat cultural

A l’hora de portar a la pràctica un curs de capacitació digital amb un grup de persones provinents de diferents cultures cal tenir en compte un seguit d’aspectes que, sense pretendre ser exhaustius, indiquem a continuació:

• Continguts que a nosaltres ens poden semblar atractius, ètics o perjudicials poden no ser-ho per a persones d’altres cultures: Les visions del món que tenen les diferents cultures no han de coincidir necessàriament. El que per a una cultura pot resultar engrescador, per a una altra pot ser refutable. Així, cal anar en compte amb qüestions de caire religiós, sexual, polític o relacionades amb l’alimentació, l’alcohol o les drogues… Cal tenir-ho present a l’hora de proposar exemples durant les sessions.
• S’ha de fugir dels estereotips i establir contacte amb cada individu per a saber què li resulta problemàtic i què no: Cada persona és diferent i té les seves conviccions.
• El codi gràfic d’una interfície, que a nosaltres ens pot resultar obvi, pot ser difícil d’entendre per a una persona d’una altra cultura amb poca relació amb la tecnologia. Per tant, no ens han d’estranyar situacions en què trobem aquesta incomprensió. Val a dir també que bona part de la tecnologia que coneixem està dissenyada des d’un punt de vista anglosaxó i unificat: per exemple, llegir d’esquerra a dreta per a nosaltres és natural, però no ho és per a una persona de cultura semítica. Igualment, símbols, codis de colors que potser ens resulten obvis poden esdevenir incomprensibles per a una altra cultura, o encara pitjor, pot ser que signifiquin una cosa ben diferent.
• Patrons culturals d’exclusió. Sens dubte, aquest és un dels casos més complexos que podem trobar. Determinades cultures —o, més ben dit, determinades branques fonamentalistes d’algunes cultures— tendeixen a creure que una part de la societat, per una combinació peculiar de religió, tradició, prejudicis, etc., està menys desenvolupada, és menys intel·ligent o és impura, i no hauria de fer coses com aprendre a utilitzar ordinadors. El cas més paradigmàtic és el de les dones, menyspreades en diverses cultures. En aquest cas, a més de lluitar contra la resistència externa de la comunitat, cal enfrontar-se amb la resistència interna de les mateixes afectades que acostumen a tenir interioritzat el prejudici i poden arribar a pensar que, efectivament, no són capaces d’utilitzar ordinadors ni res que tingui a veure amb la cultura digital.

4. Diversitat funcional

Molts serveis i programari que s’utilitzen habitualment no preveuen l’adaptabilitat ni la usabilitat de les persones amb diversitat funcional. Si en les sessions trobem aquesta diversitat, cal analitzar les eines, els serveis i els webs que farem servir en les sessions per tal d’analitzar si compleixen criteris d’adaptabilitat. En aquest sentit, recomanem la iniciativa WAI, on s’expliquen aquests criteris i es faciliten eines per a poder-ho analitzar. També s’ha de valorar si cal instal·lar algun altre programari, com lectors de pantalla per a persones cegues o altres complements.

Pel que fa al maquinari, també s’ha d’analitzar si disposem d’eines i complements que facilitin aquesta adaptació, segons el tipus de diversitat funcional, com joysticks, commutadors, trackballs, teclats adaptats…

També caldrà analitzar l’espai de la formació, per tal que sigui adaptable i adaptat a aquestes necessitats.

En la mesura que puguem és important saber-ho amb la màxima antelació possible per a poder sol·licitar el programari i el maquinari necessaris.

En relació amb això, una idea important és tenir en compte que no hi ha persones discapacitades, sinó persones amb discapacitats. És a dir, la discapacitat no és quelcom intrínsec de la persona, sinó resultat de la interacció de la persona amb una situació específica. Passa el mateix amb les persones que s’acostuma a classificar com a discapacitades: ells no tenen cap problema, simplement és la situació la que no està adaptada.