2.3. Orientacions per a la formació
2.3.2. Acompanyament i guiatge
Com en qualsevol altra formació, cal estar sempre alerta a les possibles dificultats que puguin tenir les persones durant les sessions, no solament quan preguntin, ja que moltes vegades no s’atreveixen a intervenir, ja sigui perquè els fa por o vergonya o per altres motius. És per això que es recomana fer un exercici d’observació continuat, i intervenir sempre que sigui necessari, i si podem avançar-nos, molt millor.
També podem trobar casos de persones amb determinades conductes que poden interferir durant les sessions i que hem de saber reconduir. Per exemple, persones amb afany de protagonisme que vulguin destacar-se, fent moltes intervencions contínuament i reclamant la nostra atenció, o bé persones amb actituds poc respectuoses amb els formadores o amb els mateixos companys. En aquests casos, és important mantenir la calma i reconduir la situació. En casos molt extrems, sempre podem comunicar-ho als responsables del centre o l’espai.
D’altra banda, normalment les persones tenen diferents estils i ritmes d’aprenentatge, per la qual cosa es recomana ser flexibles i respectar els temps de cadascú.
Per a saber-ne més
Podeu consultar l’article següent referent als estils d’aprenentatge publicat per la revista UNIR, de la Universitat Internacional de La Rioja: https://www.unir.net/educacion/revista/noticias/estilos-de-aprendizaje-clasificacion-sensorial-y-propuesta-de-kolb/549201749973/.
Així, cal orientar els participants perquè sàpiguen com reforçar tot el que estan treballant en les sessions, i si observem que algun participant té dificultats en algun aspecte en concret, s’han de fer les recomanacions necessàries per tal que prenguin consciència del que necessiten reforçar, tot facilitant un aprenentatge adaptable i personalitzat en la mesura que puguem. En aquest sentit, com en altres àmbits de coneixement, la capacitació digital requereix molta pràctica, per la qual cosa és recomanable animar els participants a practicar també fora de les sessions el que vagin treballant de la manera més continuada que els sigui possible, o bé proposar algunes activitats senzilles que els ajudin a anar assentant allò que necessitin.
En el cas que no disposin de dispositius digitals ni de connexió a internet s’ha de recordar als participants que poden utilitzar les biblioteques, els telecentres o altres equipaments públics més propers, de manera que això no esdevingui una barrera.
També hem d’anar estimulant que vagin perdent possibles pors, que s’encarin amb possibles dubtes o problemes, que prenguin consciència d’on tenen més dificultats… per tal d’ajudar-los a regular el seu aprenentatge. En aquest acompanyament cal ajudar els participants a prendre consciència que no han de tenir por d’equivocar-se ni d’experimentar, incidir en la idea que no estan sols en aquest procés, i, sobretot, que aprenem amb tots i de tots.
D’altra banda cal que al principi de cada sessió deixem clars els objectius i els continguts que es treballaran. En principi, això hauria d’estar disponible abans que les persones s’inscriguin, per tal que tinguin clar que es treballarà, però és bo reforçar-ho sempre al començament, ja que a vegades la gent no llegeix els continguts de les activitats. Sobretot és important fer-ho per a evitar possibles frustracions per si hi ha persones que venen amb alguna altra idea del que es treballarà.
També és recomanable dedicar, al final de cada sessió, alguns minuts per a repassar el que s’ha treballat, per exemple amb algun exercici d’autoavaluació que haguem preparat prèviament, o bé fer un exercici de repàs col·laboratiu que inclogui les principals nocions treballades, i sempre animar els participants amb frases de motivació pels objectius assolits, i anunciar breument els continguts que es desenvoluparan en les properes sessions.