1.5. Recursos i eines
Una vegada tinguem clar el context i els participants, haguem concretat els continguts que s’han de desplegar segons els objectius i les competències, i haguem decidit l’enfocament pedagògic de l’acció pel que fa a la metodologia, haurem de pensar si proporcionarem recursos per tal de facilitar el procés d’aprenentatge a les persones participants. I en cas afirmatiu, haurem de concretar quins seran aquests recursos i les eines amb les quals treballarem.
Pel que fa als recursos, ens referim a materials de suport de tot tipus, siguin guies o tutorials, etc., en els formats que considerem més adients i que pensem que poden ajudar a reforçar els aprenentatges. En aquest sentit, si hem decidit incloure’n, cal plantejar-se que tothom hi tingui accés, i de quina manera els hem pensat utilitzar. Per exemple, podem decidir centrar-nos en activitats molt pràctiques en les sessions i després facilitar uns recursos determinats per tal que les persones participants puguin continuar practicant fora de l’aula i puguin ampliar coneixements sobre el tema, o bé decidir utilitzar-los durant les activitats que duguin a terme en el desenvolupament de les sessions. Òbviament, si es tracta d’una acció formativa virtual (no presencial) o blended (combinació de l’entorn presencial amb el virtual), seria necessari incloure’ls. Així, doncs, tot dependrà de l’àmbit i l’enfocament que s’hagi plantejat.
En qualsevol cas, si decidim emprar-ne (de fet, és molt recomanable també en àmbits presencials, i la majoria de persones que participen en aquestes formacions en demanen) és important tenir en compte que a causa de la naturalesa canviant de la tecnologia, els recursos relacionats amb competències digitals poden quedar obsolets en poc temps, per la qual cosa cal anar-los actualitzant i millorant. I en el cas que s’hagi decidit invertir un capital en l’elaboració de materials, s’ha de tenir en compte i fer-ho de manera que es faciliti aquesta actualització de manera àgil i poc costosa.
Si ens trobem amb un projecte amb poca inversió o no s’ha contemplat cap partida destinada a recursos, una opció molt bona és reutilitzar recursos existents a la xarxa. En aquest sentit, gràcies a les llicències CC (Creative Commons) tenim la possibilitat de poder reaprofitar aquests recursos creats per altres persones, tot respectant els drets d’autor o fins i tot millorar-los o adaptar-los al nostre context, amb la possibilitat de tornar-los a compartir en la xarxa millorats amb la llicència corresponent.
En aquesta línia també hi ha els anomenats Open Educational Resources (recursos educatius oberts) que, gràcies a les llicències CC, ofereixen recursos variats de diferents àmbits formatius i matèries que es poden adaptar i que podem trobar en repositoris de materials que ens permeten cercar el que necessitem. Per exemple, el més conegut, OER Commmons, en què hi ha diferents recursos destinats a la capacitació digital, en anglès.
També hi ha altres iniciatives similars com el portal EPALE, amb recursos diversos per a la formació de persones adultes en diferents idiomes.
Per la seva banda, també hi ha un munt de recursos a la xarxa, com tutorials de vídeo a YouTube i altres, que pot ser que no estiguin en CC. En aquests casos, mentre es respecti l’autor i es referenciï adequadament d’on s’ha tret el recurs no hi ha problema a recomanar-los a les persones participants.
També és recomanable anar introduint la idea del que significa avui dia la xarxa per a l’aprenentatge i com aquesta pot oferir diversitat de recursos i eines per a possibilitar l’aprenentatge autodirigit, animant els participants a cercar recursos per a trobar respostes a dubtes que puguin tenir, o per a ampliar la seva formació en els àmbits que necessitin. Evidentment encara no podrem introduir-ho en nivells molt inicials, però quan considerem que sigui el moment, i segons el nivell dels participants, és bo anar estimulant de mica en mica l’autonomia de les persones pel que fa a com millorar, avaluar tot el que trobin, prenent consciència que no tot és vàlid (àrea competencial 1 del DigComp 2.1) o solucionar problemes de la vida quotidiana (àrea competencial 5 del DigComp 2.1). És clar que no tot el que trobaran serà vàlid, però també és una manera de treballar i practicar altres competències digitals, com la cerca i la selecció d’informació i la resolució de problemes, alhora que s’aprèn a aprofitar el potencial que té la xarxa com a font de recursos. Aquesta idea està relacionada íntimament amb l’aprendre a aprendre, competència que, malgrat que no estigui reconeguda com a competència digital pròpiament dita, sí que ho està en l’àmbit de l’educació, tal com ho ha expressat la Comissió Europea. Més en concret, aprendre a aprendre en l’era digital actual és un dels reptes als quals es pretén donar resposta mitjançant l’anomenat connectivisme, concepte introduït per George Siemens i Stephen Downes el 2004, i que hem esmentat en el primer apartat d’aquest mòdul: de fet, iniciatives com els MOOC o el mateix concepte d’entorns personal d’aprenentatge (PLE, per les seves sigles en anglès) s’integren en aquesta línia: és a dir, la xarxa com a font d’aprenentatge i coneixement per mitjà de diferents connexions i interaccions amb persones, comunitats, eines, serveis (xarxes socials, blogs, eines de comunicació i de creació de continguts…), recursos diversos i fonts d’informació.
Pel que fa a les eines, segons el tipus d’acció formativa, en el cas que s’hagi d’utilitzar i instal·lar uns programes o unes aplicacions determinades, recomanem, en la mesura que sigui possible, utilitzar i promoure l’ús de programari lliure. D’aquesta manera s’introdueix una filosofia d’ús de les tecnologies que dona més llibertat i responsabilitat a les persones, i menys dependència de les grans multinacionals de la tecnologia, més enllà que puguin ser eines gratuïtes, ja que aquest no és el seu principi.
D’altra banda, segons l’experiència que vulguem desenvolupar, també podem optar per utilitzar eines en línia que no necessitin instal·lació de cap programari, tot i que en la majoria de casos acostumen a ser de propietari.
Per a saber-ne més
Podeu consultar en l’enllaç següent la definició de programari lliure i els seus principis: https://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ca.html.
En qualsevol cas, i com hem comentat anteriorment, no volem posar l’èmfasi en unes eines determinades, sinó més aviat oferir un ventall de possibilitats perquè les persones puguin triar. Hi ha eines amb més qualitat que altres, i altres pitjors o millors segons el que es necessiti. Per tant, hi ha eines amb unes funcionalitats que seran més o menys adequades segons el que es necessiti treballar.
Pel que fa a l’ús dels sistemes operatius, tot dependrà dels que tinguem a disposició. O bé, si es preveu que les persones participants portin els seus, sent realistes, trobareu que, avui dia, la majoria de la població que disposa d’ordinador utilitza un sistema Windows (Microsoft) o OS X (Apple), i la majoria desconeixen què és GNU/Linux. Això no vol dir que no puguem parlar-ne i, si cal, introduir-lo. Per exemple, una manera de fer-ho sense massa complicacions és amb la distribució Ubuntu de Linux, que és totalment funcional, molt fàcil d’instal·lar i es pot provar a l’ordinador sense instal·lar-lo, ja que arrenca directament des d’un CD o un USB, i no s’ha d’instal·lar res al disc dur. La instal·lació és immediata i no deixa marques que puguin molestar en els ordinadors en què es vol provar.
Pel que fa als dispositius mòbils, hi ha poc per triar: la majoria de persones que tenen un dispositiu mòbil tenen un sistema Android (Google) o iOS (els iPhones d’Apple). Hi ha iniciatives com Ubuntu per a mòbils que de moment encara no han acabat de quallar. Probablement trobareu poques persones amb aquest tipus de dispositius.
Això sí, cal tenir en compte que en el cas dels sistemes Android hi ha versions força diferents, amb característiques particulars segons les marques. Per això és important no centrar-se tant en l’eina, ja que pot ser molt complicat donar resposta a aquestes especificitats, sinó mirar d’estimular l’exploració dels dispositius propis i que les persones siguin capaces de localitzar-ne les funcionalitats.
En qualsevol cas, el més recomanable seria utilitzar eines que disposin de versions per a diferents sistemes operatius, segons el que cadascú necessiti, i facilitar sempre que es pugui l’opció de triar.