1.3. Objectius i competències
En qualsevol disseny d’una acció formativa és necessari establir els objectius i les competències que es volen treballar, ja que això en determinarà els continguts.
En l’àmbit educatiu, igual que en altres àmbits, els objectius són totes aquelles intencions i propòsits concrets que es pretenen aconseguir, i s’entenen com el resultat d’allò que s’espera que assoleixi la persona que aprèn. Són mesurables i avaluables.
Per la seva banda, les competències, tal com les defineixen des del Ministeri d’Educació i Ciència (2006) són la combinació de coneixements, habilitats i actituds que les persones despleguen en situacions reals per a assolir uns objectius determinats amb eficàcia i eficiència (Ministeri d’Educació i Ciència, 2006).
Des de fa uns anys, en l’àmbit de la formació hi ha una tendència cap als objectius d’aprenentatge que cerquen l’adquisició de competències. Per això podem trobar aquests dos conceptes combinats en el concepte d’objectius competencials.
Llavors, segons quins siguin els elements que concretem per a l’acció formativa, podrem especificar-ne els continguts.
Exemple d’objectius i competències, i la seva relació
Amb la idea de facilitar una mica la comprensió d’aquestes relacions entre els objectius pròpiament dits i les competències, us proposem l’exemple següent.
Imaginem que hem pensat dissenyar un curs de capacitació digital orientat a la cerca de feina utilitzant tecnologies digitals. Un parell dels objectius d’aprenentatge que es poden plantejar per al curs poden ser, per exemple:
- Elaborar el currículum propi en més d’un format digital.
- Crear un perfil professional a la xarxa i gestionar-lo d’acord amb els nostres interessos o necessitats laborals i professionals.
En acabar el curs podríem avaluar i mesurar si s’han aconseguit aquests dos objectius i en quin grau.
Pel que fa a l’adquisició de competències en relació amb els dos objectius del curs que hem posat com a exemple, aquestes podrien ser:
- Gestionar la identitat digital (treballem aquesta competència orientada a un objectiu concret: crear un perfil professional a la xarxa i gestionar-lo d’acord amb els nostres interessos o necessitats laborals i professionals).
- Comunicar-se per mitjans digitals aplicant l’etiqueta (treballem aquesta competència orientada a un objectiu concret: crear un perfil professional a la xarxa i gestionar-lo d’acord amb els nostres interessos o necessitats laborals i professionals).
- Elaborar continguts digitals en diferents formats (desenvolupem aquesta competència aplicada a un objectiu concret, en aquest cas l’elaboració del currículum en més d’un format).
Com es pot veure, aquestes tres competències estan en relació amb els dos objectius concrets del curs que hem posat com a exemple, però podrien aplicar-se perfectament a altres situacions, amb objectius diferents.
Així, doncs, en l’elaboració de qualsevol proposta de capacitació digital, cal que concretem a quines necessitats volem donar resposta especificant els objectius que es pretenen aconseguir i les competències que es treballaran, o bé, si decidim fer una formació orientada a l’adquisició de competències, quins seran els objectius competencials. Tot plegat determinarà els continguts que cal treballar durant l’acció formativa.
Pel que fa a les competències digitals, tal com s’explica en detall en el mòdul «Conceptes clau en inclusió, exclusió i capacitació digital», s’estan fent esforços importants a escala europea per tal d’establir un marc referencial en competències digitals per a la ciutadania, que serveixi de guia a l’hora de plantejar, promocionar, dissenyar i oferir accions formatives de capacitació digital, sigui quin sigui l’àmbit educatiu, per tal de garantir la inclusió digital. En aquest sentit, la guia DigComp 2.1, en la seva darrera actualització de 2018, planteja tot un seguit d’àrees competencials amb diferents competències per a cadascuna, que poden servir d’orientació:
Taula 1. Àrees competencials i competències en el DigComp 2.1
| # | Àrea competencial (dimensió 1) | Competències (dimensió 2) |
| 1 | Informació i alfabetització en dades | Navegació, cerca i filtratge de dades, d’informació i de contingut digital |
| Avaluació de les dades, la informació i el contingut digital | ||
| Gestió de les dades, la informació i el contingut digital | ||
| 2 | Comunicació i col·laboració | Interacció per mitjà de les tecnologies digitals |
| Posada en comú per mitjà de les tecnologies digitals | ||
| Compromís amb la ciutadania per mitjà de les tecnologies digitals | ||
| Col·laboració per mitjà de les tecnologies digitals | ||
| Etiqueta | ||
| Gestió de la identitat digital | ||
| 3 | Creació de contingut digital | Creació de contingut digital |
| Integració i reelaboració de contingut digital | ||
| Copyright i llicències | ||
| Programació | ||
| 4 | Seguretat | Protecció dels dispositius |
| Protecció de les dades personals i privacitat | ||
| Protecció de la salut i el benestar | ||
| Protecció del medi ambient | ||
| 5 | Resolució de problemes | Resolució de problemes tècnics |
| Identificació de les necessitats i respostes tecnològiques | ||
| Ús creatiu de les tecnologies digitals | ||
| Identificació de llacunes en competències digitals |
En relació amb els nivells, el DigComp 2.1 estableix vuit nivells d’assoliment per a cadascuna d’aquestes competències. En aquesta darrera versió se’n plantegen quatre: inicial (foundation), mitjà (intermediate), avançat (advanced) i especialitzat (highly specialised), amb una gradació de dos subnivells d’assoliment per a cadascun. Es destaca la necessitat d’acompanyament i guiatge en els nivells més inicials, especificant en cadascun el grau de complexitat de les tasques i el domini cognitiu.
Font: http://publications.jrc.ec.europa.eu/repository/bitstream/jrc106281/web-digcomp2.1pdf_(online).pdf
Tanmateix, les competències digitals presenten algunes especificitats que s’haurien de tenir en compte a l’hora de concretar quines volem treballar en una proposta formativa de capacitació digital:
- Les competències digitals poden ser transversals, és a dir, no s’haurien d’entendre com calaixos estancs, separats entre si, sinó que molts aspectes competencials de cada àrea concreta travessen aspectes competencials d’una altra àrea. És important tenir-ho present en el plantejament d’aquestes formacions. Això possibilita poder-les treballar de manera integrada i aplicades a diferents contextos i situacions. No seria recomanable, per exemple, agafar els títols de les competències del DigComp i plantejar una formació per a cadascuna de manera descontextualitzada, sinó que podríem plantejar una proposta que permeti treballar i integrar diverses competències digitals alhora. Per exemple, en un taller de xarxes socials o de correu electrònic també es pot treballar la identitat digital (com ara comunicar-se adequadament utilitzant l’etiqueta), la seguretat (correu brossa o recomanacions de no obrir correus ni arxius dels quals no coneixem la procedència, vigilar l’enviament massiu de correus, configurar la privacitat en una xarxa social…), els processos de comunicació (organitzar un missatge de manera adequada per tal que s’entengui…), conceptes bàsics de tecnologia (per exemple com adjuntar arxius i el pes d’aquests… ), aspectes relacionats amb la navegació (saber localitzar les funcionalitats del correu o xarxa social dins del lloc…). Tanmateix, si es decideix fer una experiència formativa d’iniciació a la navegació, també caldrà treballar aspectes competencials relacionats amb la seguretat (per exemple, saber si un lloc web determinat és prou segur per a fer alguna transacció), i amb la resolució de problemes, en el sentit de saber com configurar el navegador pel que fa a l’historial o les galetes, per exemple, etc.
- Les competències digitals no són solament instrumentals. Durant molts anys, els objectius i les competències en molts cursos de capacitació digital s’han basat a aprendre el funcionament d’una eina determinada, una herència que encara es pot veure en algunes formacions i també en la demanda de la ciutadania: per exemple, és habitual que ens diguin «a mi només m’interessa saber com va el WhatsApp», «vull aprendre a utilitzar el Word per a fer el currículum»… Amb l’avenç de la tecnologia, la quantitat i la varietat de programes i d’aplicacions que apareixen i desapareixen cada dia, i que estan pensades perquè siguin cada cop més fàcils d’utilitzar (especialment amb els dispositius mòbils), ens porta a valorar críticament la utilitat d’aquest plantejament per a poder saber com dotar la ciutadania de les competències digitals bàsiques que facin possible la seva adaptació a aquests canvis i els permetin triar i ser capaços d’aprendre a utilitzar qualsevol eina segons les seves necessitats. És a dir, és evident que hi ha un component instrumental, ja que treballem amb eines i dispositius dels quals hem de conèixer el funcionament bàsic, però les competències digitals pretenen anar més enllà amb una visió més holística que consideri tots els processos implicats quan s’utilitzen les tecnologies digitals sense limitar-se al funcionament de l’eina en si, com s’ha fet durant molts anys. D’altra banda, quan ja es disposa d’aquestes competències digitals bàsiques, és habitual que les persones puguin necessitar fer una formació específica sobre alguna eina concreta, perquè ho necessiten per la seva feina o similar. Però aquí ja entrem en un terreny més propi de l’especialització.
- Les competències s’adquireixen de manera gradual. Cal tenir-ho especialment en compte pel que fa les competències digitals: és a dir, una persona que comença a capacitar-se en uns nivells més inicials necessita anar-les adquirint de manera progressiva, tenint presents les relacions i les dependències que hi ha entre elles, per tal de poder facilitar, en la mesura que puguem, un procés d’adquisició coherent als nivells de partida de cadascú.
Exemple
Agafem l’exemple d’un taller o projecte orientat als comerciants del barri per a poder promocionar el seu negoci utilitzant la xarxa i les eines digitals i així apropar-se més a la ciutadania o donar-se a conèixer més enllà del territori.
Per a poder treure profit d’aquesta formació serà imprescindible que les persones participants ja disposin d’uns coneixements bàsics previs i que gestionin, per exemple, ni que sigui en un nivell inicial, un compte de correu electrònic, i tinguin nocions per a poder gestionar contrasenyes. En cas contrari, i segons la durada de la formació i del nombre de persones a l’aula en la mateixa situació, s’acabarà dedicant molta estona a aquests aspectes, la qual cosa probablement fomentarà la frustració (qui no tingui els coneixements previs haurà d’aprendre un munt de coses alhora, i això pot angoixar, frustrar o desmotivar), i potser no es podran treballar els continguts del taller o projecte, i es perjudicarà els altres assistents que ja disposaven d’aquests coneixements. Per tant, el caràcter gradual i interdependent fa que necessitem conèixer molt bé els nivells de partida o tenir clar quins haurien de ser, per a poder enfocar la formació i plantejar-la adequadament.