1. Disseny d’accions formatives en capacitació digital

1.2. Anàlisi de context

Algunes qüestions que caldria plantejar-se són les següents:

• Edat (saber si la proposta es planteja per a persones amb franges d’edat específiques, com gent +55, o bé si serà multigeneracional…)
• Col·lectiu concret (persones en atur, gent gran, dones, joves en risc d’exclusió…) o grups heterogenis
• Context social
• Nivell de base pel que fa al coneixement i l’ús de les TIC
• Nivell educatiu
• Necessitats, etc.

Hem de tenir en compte que aquestes persones seran les destinatàries de la proposta, i que, per tant, l’hem de dissenyar per a elles.

En relació amb això, també és important determinar si per a poder participar en la proposta que plantegem les persones destinatàries han de disposar d’uns coneixements previs. D’aquesta manera evitem possibles frustracions o bé que acabem fent una formació amb uns continguts diferents dels que teníem previstos en el disseny perquè no ho vam tenir en compte.

Tal com s’ha explicat en el mòdul «Contextos d’exclusió digital i agents d’e-inclusió», per a poder capacitar-se digitalment cal estar alfabetitzat funcionalment. Això no vol dir que no puguem treballar l’alfabetització funcional amb tecnologies que, al seu torn, permetin treballar de manera transversal algunes competències digitals. És important tenir-ho present, perquè l’enfocament en un cas o un altre és diferent.

En relació amb el context també cal considerar, amb l’antelació que puguem, diferents aspectes referents a l’organització i la gestió de l’experiència, com ara les organitzacions involucrades (o que ens agradaria involucrar) per tal de poder treballar de manera coordinada durant el disseny, com també el temps i els recursos que s’hi podran destinar, per a poder establir uns objectius adequats, coherents i realistes.

En relació amb tot això ens podem fer algunes preguntes, com ara les següents:

• Serà un projecte amb continuïtat o de curta durada?
• Està emmarcat, o es pot emmarcar, dins d’algun projecte? Això és important per tal de ser coherents amb les directrius o els objectius del projecte en el qual s’emmarqui l’acció. Alhora, també determina, en certa manera, el marge de llibertat d’acció que tenim: és a dir, per exemple, potser ja tenim definida la proposta i, en analitzar-la, observem que no acaba de ser coherent o bé que trontolla per alguna banda. Llavors, hauríem de poder negociar-la amb les persones responsables i fer-ne les adaptacions pertinents. Tanmateix, també podria ser que es tracti d’una proposta tancada. Això en determinaria el disseny, però després, durant la implantació, podrem fer els ajustaments i/o les adaptacions necessàries.
• Quantes organitzacions i/o entitats hi ha involucrades, o pensem que seria bo que s’hi involucressin? En relació amb aquest aspecte, és cabdal fer una tasca de coordinació abans d’iniciar el disseny per aconseguir aquesta coherència en la mesura que sigui possible.
• Quantes hores s’hi podran destinar?
• Quantes persones es preveuen com a destinatàries?
• Quina difusió es podrà fer?
• Quantes persones formadores preveiem que seran necessàries?
• Quin serà l’espai o els espais on es faran les formacions?
• De quines infraestructures disposem? És especialment important tenir-ho en compte en relació amb els dispositius digitals. En aquest cas, cal saber si en necessitarem o bé si hem pensat que les persones també puguin portar els seus dispositius. S’ha de saber si es tindrà connexió a internet, projector per a les sessions, etc., i tot el que preveiem que serà necessari per a l’acció que projectem, ja que té una influència en el disseny.
• Quin és el l’abast territorial de l’acció? (local, autonòmic, nacional, internacional…).
• Preus i/o requisits per a poder participar en la proposta. S’ha de saber si es tractarà d’una proposta gratuïta o no, i si s’han establert uns requisits determinats per a poder accedir a l’experiència (persones en atur, etc.).