2.3. Orientacions per a la formació
2.3.3. Dinamització
La dinamització de l’aula és una de les claus per a aconseguir que les persones participants es motivin i s’impliquin de manera activa en el seu procés d’aprenentatge, i està íntimament relacionada amb la metodologia.
Com hem comentat en l’apartat de motivació, les classes magistrals, massa expositives, poden fomentar un aprenentatge passiu sinó fem partícips els assistents o fem que s’avorreixin. Segurament, si ens trobem en activitats formatives en nivells molt inicials, i segons com haguem plantejat una determinada sessió, necessitarem explicar conceptes, però seria bo no focalitzar-ho tot de manera expositiva, i, combinar-ho, per exemple, amb petites pràctiques que poden fer per parelles o en petits grups en relació amb el que acabem d’explicar.
Però també podríem fer-ho a l’inrevés: fer primer una activitat per parelles o en petits grups de tipus experimental proposant un determinat repte (per exemple, connectar-se a la WI-FI del centre on fem la formació), i, passat el temps que haguem limitat per a fer-ho, proposar a un grup que expliqui a la resta com ho han aconseguit i compartir quines han estat les principals dificultats. A partir d’aquí, podríem desplegar els continguts concrets d’aquella sessió, per exemple, sobre els tipus de connexions sense fil dels dispositius. D’aquesta manera potenciem l’experimentació i l’exploració, i també que s’activin coneixements previs.
O bé, imaginem que estem en una activitat formativa d’iniciació a la telefonia mòbil, i que els participants porten els seus dispositius. Podem fer una activitat de grup emprant un mural o similar amb dues columnes, una en què cadascú apunti què és el que fa actualment amb el seu dispositiu i una altra on apuntin què els agradaria fer. A partir d’aquí, es poden fer grups més petits i proposar una pràctica en la qual cada grup triï només tres accions de les que s’hagin compartit i que consideri imprescindibles, i cerqui, per a cadascuna, tres aplicacions mòbils. Després es pot fer una dinàmica de posada en comú a l’aula.
Sigui com sigui, i depenent de la metodologia, s’acostuma a recomanar activar els participants, possibilitant l’experimentació i la pràctica, sigui amb petits reptes o amb activitats. Si ho podem fer en col·laboració, molt millor.
Hauríem de vetllar perquè aquestes activitats i pràctiques siguin adequades als nivells o al col·lectiu amb el qual treballem, i no siguin excessivament llargues per a no cansar massa.
Segons la durada de les sessions, cal fer una pausa de deu o quinze minuts, cada hora o hora i mitja, o fins i tot demanar als participants com estan, si es troben molt cansats, etc.
No són recomanables sessions de tres hores o més. En qualsevol cas, tingueu en compte que les persones acostumen a estar més fresques i atentes al començament de cada sessió que no pas cap a la meitat, on poden estar més cansades. És important tenir en compte això a l’hora de repartir el treball de les sessions amb les activitats i els continguts.