2. Implantació d’accions formatives en capacitació digital: aspectes que cal tenir en compte

2.3. Orientacions per a la formació

2.3.1. La motivació

La motivació és, sense dubte, un dels aspectes docents i pedagògics més importants que cal tenir en compte. Evidentment, no descobrim res: aprenents desmotivats no podran treure mai profit d’un curs. Però aquesta obvietat, en aquest tipus d’accions formatives, a vegades s’oblida, pel supòsit —erroni— que tothom té moltes ganes d’experimentar amb eines digitals. I no sempre és així.

També cal considerar que una part important de les persones en risc d’exclusió poden presentar poca confiança en elles mateixes, especialment a l’hora d’aprendre. Per això, si aquest aspecte no es treballa en paral·lel, aquestes persones potser acabaran pensant que això de les tecnologies no està fet per a elles amb el risc conseqüent d’abandonament. Cal doncs reforçar la idea que estem allí per a aprendre, i intentar respectar els ritmes d’aprenentatge de cadascú. Quan acabi l’experiència, potser no seran experts però de ben segur que en sabran una miqueta més que abans de començar.

D’altra banda, una insistència excessiva en la importància d’internet en la nostra vida actual –«és impossible trobar feina si no se sap navegar per la xarxa i utilitzar dispositius digitals»– pot tenir l’efecte invers al desitjat: crear por o angoixa, i que la persona aprenent ho acabi deixant.

Una bona estratègia pot ser potenciar el que es coneix com a motivació intrínseca, per a despertar o potenciar l’interès i la curiositat, facilitar que les persones puguin connectar el que han vingut a aprendre amb els seus interessos. Algunes recomanacions per a aconseguir-ho poden ser les següents:

• Estimular la participació i la interacció, donant protagonisme a les persones i fomentant una actitud activa i de col·laboració. Per exemple, convidar tothom a presentar-se, conèixer les seves experiències o coneixements previs, quines són les seves inquietuds de cara a la formació…
• Aplicar alguna tècnica de dinamització de grups per afavorir el coneixement mutu, la cohesió i el sentiment de pertinença a un grup que aprèn: es poden utilitzar diferents dinàmiques per a fer-ho. Per exemple, per a facilitar el coneixement mutu, es pot penjar un mural o similar i repartir post-it entre els participants on puguin penjar i compartir els seus desitjos de cara a la formació («a mi m’agradaria…»), o bé que expressin amb un dibuix o amb una frase com se senten respecte a la tecnologia i que ho comparteixin en un mural, etc.
• Emprar exemples socials i culturals propers a la seva realitat o analogies.
• Mantenir l’atenció dels estudiants, fent, per exemple, descansos breus, o aprofitar per fer alguna broma, deixar que les persones expressin com viuen el desenvolupament de la sessió…
• Donar a entendre que nosaltres també aprenem amb ells i d’ells.
• Evitar la monotonia i les sessions tipus «magistrals».
• Si es detecta un cas de bloqueig, una estratègia que acostuma a funcionar és desviar l’atenció de l’estudiant bloquejat donant-li protagonisme. Posem un exemple: en un curs de capacitació per a aturats, un mecànic, de 56 anys, li comenta al professor que no «m’aclareixo a l’hora d’omplir el formulari del currículum», el professor desvia l’atenció de l’estudiant parlant de la seva professió… «ets mecànic oi?…doncs jo recordo un dia que em vaig quedar sense oli i no sabia ni obrir el capó del cotxe. Vaig estar més de mitja hora fins que va arribar algú i em va ajudar a obrir-lo…». Amb intervencions d’aquest tipus es destensa l’ambient, els estudiants se senten una mica protagonistes i es redueix la tensió.