La nostra societat és cada cop més digital. Aquesta digitalització no arriba de la mateixa manera a tothom. Aquesta exclusió digital pot afavorir l’exclusió social.
Hi ha factors que influeixen que les persones estiguin excloses digitalment o no, factors tècnics i comercials, educatius, psicològics, socioeconòmics i polítics que cal combatre de diferents maneres, però principalment amb estratègies de capacitació digital. Cal definir les competències bàsiques digitals i implementar accions d’e-inclusió per tal d’evitar l’exclusió digital.
Aquesta es produeix en diferents contextos. Podem veure-la en activitats que considerem habituals, com ara les relacionades amb el treball i la formació, les compres i els tràmits, l’accés a la informació i la manera de relacionar-nos i comunicar-nos.
Tothom pot tenir problemes d’exclusió digital, però hi ha algunes persones pertanyents a col·lectius determinats que, per les seves característiques, tenen més risc de caure-hi: persones discapacitades, gent gran, persones adultes madures, dones, joves, persones del quart món, persones en situació de recerca de feina, persones immigrants, persones gitanes, persones privades de llibertat, infants, persones amb malalties mentals, emprenedors i petits comerços, treballadors en general, persones del món rural… en realitat pràcticament tothom.
Diversos agents s’ocupen de revertir aquesta situació. Administració, empreses, entitats i ciutadania poden contribuir a la reducció de la divisòria digital. Les persones educadores socials són professionals que poden detectar situacions en les quals calgui implantar accions de capacitació digital, però més específicament els especialistes en aquest tema són els telecentres i les persones dinamitzadores socials digitals.