3. Agents d’e-inclusió

3.4. La figura del dinamitzador social digital (DSD)

3.4.4. El perfil professional

Què fa un PDSD?

Actualment, el document que més s’apropa a les competències dels PDSD és el que hem esmentat en l’apartat anterior. El 2011, i a iniciativa del Sr. Ricard Faura,  cap del Servei d’Inclusió i Capacitació Digital de la Generalitat de Catalunya, es va fer un estudi del perfil professional amb la intenció d’elevar-lo a l’INCUAL i regular-lo. El prendrem com a referència tot i les seves mancances evidents d’actualització.

Ve a dir que un PDSD pot treballar des de diferents espais físics o virtuals, però segurament el lloc de treball més adient és el telecentre, per la qual cosa ens centrarem en aquest àmbit.

Cal dir, a més, que aquest document està pensat per a definir les competències tècniques dels professionals de la dinamització social digital que gestionen telecentres de la Xarxa Punt TIC en general, entesos com tots els espais orientats al desenvolupament de processos integrals d’e-inclusió i d’accés a les noves tecnologies, dotats d’equipament informàtic i ajuda personalitzada. Dins de la Xarxa Punt TIC s’inclou la Xarxa Òmnia, possiblement més interessant, que, a més de tot l’anterior, s’orienta a la intervenció social, utilitza com a instrument les eines TIC, cerca millorar i afavorir, tant individualment com col·lectivament, la inclusió i la vinculació de les persones a la comunitat. Haurem, doncs, de complementar les competències tècniques de què ara parlarem amb les competències més socials d’Òmnia.

Tal com indica el document, la competència general dels PDSD seria la següent:

«Dinamitzar i gestionar l’Espai TIC, garantir-ne el funcionament i l’operativitat, atendre i assessorar el públic usuari, i dissenyar i impartir accions formatives precises, promovent l’apoderament de les TIC i millorant les habilitats en l’ús de les persones.

[I les competències específiques:]

• Administrar els recursos econòmics i infraestructurals, i gestionar l’equip humà de l’Espai TIC.
• Gestionar i mantenir els recursos tecnològics de l’Espai TIC.
• Definir i implantar les polítiques i els programes de relacions públiques de l’Espai TIC.
• Gestionar la comunicació de l’Espai TIC, amb les persones usuàries i entre aquestes, i el funcionament quotidià de l’espai.
• Dur a terme l’activitat de l’Espai TIC de manera autònoma o en equip.
• Formar les persones usuàries internes i externes de l’Espai TIC.»

Com hem dit anteriorment, aquestes són únicament les competències per a gestionar qualsevol tipus de telecentre, des dels més purament dedicats a ensenyar informàtica o telecentres de teletreball (recordem que són els que utilitzen les tecnologies de la informació en el marc d’un contracte o d’una relació de treball) fins als que tenen una missió més social. Parlem ara dels PDSD que treballen a la Xarxa Òmnia o similars. Aquestes hauran de sumar competències que ajudin a desenvolupar els objectius d’aquesta xarxa.

Actualment (2018) a la Xarxa Òmnia es treballen especialment tres eixos: l’acció comunitària, l’aprenentatge i l’ocupabilitat.

El perfil de la persona PDSD ja va ser analitzat el 2010 pels que aleshores eren els responsables de la Xarxa Òmnia. De les funcions que ara ens ocupen (les més socials) ja destacaven el següent:

• Les de relació amb l’entorn: «(…) debe conocer el entorno físico y social de la zona como fuente de recursos de información, detectar las necesidades de la comunidad para poder elaborar actividades adecuadas al entorno, promover la participación en sentido amplio y dar a conocer el punto Òmnia como espacio comunitario y de participación para todas las personas, grupos y colectivos que quieran acceder a él».
• Les de relació amb les persones i entitats: «(…) acoger e informar a los nuevos usuarios; formar en el uso de las TIC con las metodologías propias del proyecto; conocer y utilizar las herramientas educativas adecuadas; hacer de puente entre los colectivos de riesgo social y la comunidad en la que viven; intervenir en las situaciones de conflicto que se produzcan en el punto Òmnia utilizando los métodos más adecuados, y orientar y derivar a los usuarios a los recursos de la zona. Por último, incentivar a los usuarios a llevar a cabo una participación creativa y activa en la red».

I a partir d’aquí inferien les aptituds necessàries per a poder desenvolupar aquestes funcions:

«(…) saber escuchar, observar, analizar y adaptarse a las nuevas situaciones; reflexionar y actuar desde la visión del proyecto, tener tolerancia a la frustración, saber controlar las emociones, ser creativo, ser discreto, ser paciente, motivarse y motivar…»

Un altre perfil sorgit en els últims anys és el dels agents d’innovació social (AIS), molt assimilable a les funcions d’un PDSD, que pot resumir la seva missió en identificar i donar suport a les persones o entitats que milloren o poden millorar la comunitat. Una cosa que, de fet, ha de fer qualsevol PDSD. En algunes xarxes de telecentres, com ara Guadalinfo, els PDSD han passat a anomenar-se agents d’innovació local. Els professionals de l’educació social són òbviament susceptibles de ser contractats per aquesta feina. Cal dir que aquest perfil té noves connotacions, en propulsar també el desenvolupament econòmic de la zona i crear les sinergies oportunes entre els vèrtexs de la quàdruple hèlix (universitat, empresa, administració i ciutadania).

Concreció: l’acció de dinamització social digital

Com a punt final d’aquest viatge que va del que és més general al més concret, ens trobem ara amb la concreció de les diverses tasques del PDSD. Parlem de l’acció específica adreçada a un dels col·lectius diana.

El PDSD l’haurà de dissenyar normalment seguint aquests criteris:

• Els eixos marc de l’administració que finança el projecte. Per exemple en el cas de la Xarxa Òmnia ja hem esmentat que hi ha tres eixos: acció comunitària, aprenentatge i ocupabilitat.
• La filosofia de l’entitat que paga la persona PDSD. Sovint l’Administració delega en entitats socials la seva missió. Per exemple, actualment diverses entitats socials gestionen els punts Òmnia de la Generalitat. Algunes són cristianes, altres laiques.
• Els objectius generals que s’hagi marcat en el temps la persona PDSD. Per exemple: millorar les sinèrgies entre les entitats de la zona, augmentar l’ocupabilitat de les dones immigrants del poble, disminuir els conflictes entre comunitats enfrontades…
• Les demandes rebudes o les necessitats inferides per la persona PDSD. Per exemple si es detecta que hi ha comentaris sobre la violència de gènere i persones interessades en el tema es pot propulsar la creació d’un grup d’homes igualitaris des del telecentre.
• Les característiques i peculiaritats del territori en el qual s’instal·la el telecentre. Per exemple si és rural i dispers o urbà i condensat, si hi ha molta immigració, si la població està molt envellida, si hi ha molt atur…
• Les característiques i les peculiaritats del col·lectiu al qual va adreçat. Per exemple si ens adrecem a les dones que s’han despenjat del mercat laboral podem afavorir que acudeixin en una franja horària que coincideixi amb l’escola dels nens.
• Les característiques i les peculiaritats del centre. Per exemple si és gran o petit, si hi ha escales, si l’horari d’obertura és suficient, si està climatitzat, si disposa del maquinari i el programari oportú, …
• Les característiques i les peculiaritats de la persona PDSD. Per exemple si treballa millor amb un col·lectiu o un tipus d’accions, si li agrada fer servir metodologies específiques (classe magistral, ludificació, participatives, …).
• Els objectius específics de l’acció. Per exemple, millorar la visibilitat a la xarxa de les entitats de cultura del poble fent que totes tinguin web, Facebook, Twitter i Instagram.
• Caldrà, a més, incorporar indicadors qualitatius i quantitatius per a avaluar correctament el desenvolupament. En l’exemple anterior: índex de satisfacció dels usuaris, finalització del curs sense entitats que ho deixin, assoliment de les tasques (que el 100 % de les entitats continuïn gestionant el seu web, Facebook, Twitter i Instagram sis mesos després de la formació), etc.
• Incorporar l’esperit crític en totes les formacions. Finalment, l’e-inclusió implica ensenyar a ser crítics amb la tecnologia, és a dir, posar en qüestió les necessitats («Realment necessita vostè aquesta tecnologia?») i les eines que es fan servir (per exemple, programari lliure o comercial? Hi ha drets d’autor en les descàrregues digitals?) o el seu ús (Per què hi ha tanta exposició individual a les xarxes? Tota la nostra activitat ha d’estar controlada per una empresa com Google?).

Amb tots aquests inputs començarem les diferents fases del projecte:

1. Disseny

a. Denominació
b. Objectiu general i operatiu
c. Metodologia. Magistral, ludificació, tipus taller…
d. Calendari. Dies, horari, descansos…
e. Usuaris
f. Materials
g. Entitats o persones col·laboradores
h. Pagament, gratuïtat, copagament… (si escau)
i. Indicadors d’avaluació. Han de ser mesurables però incloure aspectes quantitatius i qualitatius

2. Publicitat. Es pot fer per mitjans propis i externs: webs, xarxes, publitramesa, subscripcions, cartelleria, telèfon, campanyes…

3. Inscripció. Cal tenir en compte la nova llei de protecció de dades a l’hora d’emmagatzemar noms, telèfons, adreces…

4. Implementació. El desenvolupament pot fer microvaloracions per tal d’anar redreçant possibles variacions en l’objectiu inicial.

5. Avaluació. És el resultat dels indicadors i de la nostra observació, però també de les valoracions dels usuaris.

6. Difusió dels resultats. Es duu a terme amb els mitjans del punt 2. Generalment també cal fer una difusió entre els clients (administració o entitat contractant) en forma de memòria anual o alguna altra periodicitat.

7. Reprogramació (en cas que es torni a repetir).