3.4. La figura del dinamitzador social digital (DSD)
3.4.3. Una mica d’història
Fa milers d’anys que hi ha gent que ensenya tecnologia, però molts menys que s’ensenyen les anomenades noves tecnologies. I encara menys que s’ensenyen amb un objectiu social de manera coordinada amb altres persones, entitats i administracions.
A finals del segle xx, coincidint amb el boom dels cibercafès, possiblement ja hi havia persones al davant d’aquests centres amb part de les competències que més endavant formaran part de les tasques dels PDSD: gestió de l’espai, organització, documentació, publicitat, coneixement de la tecnologia…
No obstant això, els PDSD neixen com a tal quan les administracions consideren l’e-inclusió com un dret ciutadà, associat a les xarxes de telecentres públics creades per a lluitar contra la divisòria digital com a forma d’exclusió (vegeu l’apartat «Administració»).
La necessitat de proveir aquests telecentres de professionals va fer que les persones responsables d’aquestes xarxes haguessin de pensar en els requeriments de l’oferta de feina i per tant ja estaven definint el perfil professional futur, requeriments que a banda dels esmentats van incloure aspectes pedagògics i socials. A aquesta crida laboral van acudir professionals provinents del món tecnològic, però també de l’àmbit social, i més específicament, professionals de l’educació social.
La primera xarxa de telecentres de l’Estat espanyol va ser la Xarxa Òmnia catalana, encara avui plenament vigent. Va ser creada el 1999 conjuntament entre els departaments de Benestar Social i Recerca i Societat de la informació de la Generalitat de Catalunya com un projecte pioner i una mica experimental.
«(…) l’aplicació de projectes que promoguin l’accés a les noves tecnologies serà un factor determinant per a fomentar la cohesió social i assolir la igualtat d’oportunitats (…). El coneixement i l’ús de les noves tecnologies constitueix un element important per a garantir el desenvolupament de la societat de la informació.»
Com veureu, parlarem molt sovint de l’escenari català, ja que és una constant que en aquesta zona s’han desenvolupat les iniciatives pioneres al voltant de la dinamització social digital. La resta de zones de l’Estat espanyol i fins i tot europees han anat freqüentment a rebuf d’aquestes.
Tot i que el model es basava en la participació d’entitats gestores provinents del món social, als plecs de condicions ja se les instava a contractar professionals amb les característiques híbrides que hem comentat.
No obstant això, no és fins al 2011 que, a iniciativa de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació (recordem que té la titularitat de la Xarxa Punt TIC que després engloba la Xarxa Òmnia), es comença a treballar en la regulació de la professió mitjançant un estudi tècnic adreçat a l’Institut de Qualificacions Professionals.
També a Europa un parell d’anys més tard sorgeixen iniciatives que volen fixar un cert itinerari curricular o almenys una estandardització d’accions professionals a Alemanya, Letònia, Portugal i Espanya, socis del projecte Trans-efacilitator.
Paral·lelament s’implanta des de la Xarxa Òmnia un curs d’extensió universitària de dinamització i educació en l’ús social de les TIC que durant un parell d’anys intenta formar els professionals dels telecentres. Malauradament i per diversos problemes no té continuïtat.
Des de fa un temps s’inclou, també dins del grau d’Educació Social de la UOC, l’assignatura que esteu cursant, un cop es pren consciència de la importància de les TIC per al desenvolupament de la professió.
En els últims anys han aparegut perfils aparentment nous que s’assemblen bastant al dels PDSD. Possiblement el que ha tingut més ressò ha estat és el d’innovadors socials digitals o agents d’innovació social (que prescindeix de la denominació «digital» però amb competències semblants en la resta d’aspectes). Aquest últim l’han adoptat altres xarxes com ara la de Guadalinfo per a tornar a anomenar els professionals dels seus telecentres. En línia amb la tendència de l’Administració a considerar la innovació com un element d’importància cabdal per al desenvolupament de la societat, s’impulsen diferents iniciatives formadores.
En darrer lloc, cal destacar l’agrupació dels mateixos PDSD al final de 2017 en l’Associació de Professionals de la Dinamització Social Digital, amb l’objectiu de tornar a impulsar la regulació i millorar la visibilitat de la professió.
Tot i aquests intents, en l’actualitat continua sent una professió sense regulació oficial, sense itinerari formatiu diferenciat i sense conveni laboral propi, tot i l’evidència que és una professió de facto que esperem que en els pròxims anys tingui el reconeixement que pertoca.