3.2. Centres de capacitació digital
3.2.3. El telecentre
Què és?
Es pot definir per la tasca a què es destina —l’e-inclusió i la millora de les competències digitals— o bé, com fa la xarxa Punt TIC catalana, fent referència al que hi ha a dins: espais habilitats per a acollir ordinadors, perifèrics i programari, que amb el suport d’una o diverses persones, faciliten a la ciutadania l’accés a la societat de la informació.
Recordem que els Punts Òmnia són telecentres de la Xarxa Òmnia de Catalunya que, a més de fer tot el que hem esmentat, participen, conjuntament amb la resta de dispositius del territori, en la consecució dels objectius d’integració i cohesió social de la població del seu entorn. Per tant, són importants pels professionals de l’educació social, ja que tenen un caràcter més social que la resta de telecentres.
Un telecentre pot ser de titularitat pública o privada, tot i que és difícil trobar-ne de privats en territoris on l’Administració ha assumit l’e-inclusió com un dret ciutadà o simplement ha entès la importància de les competències digitals dels ciutadans per al desenvolupament econòmic i social. Poden ser municipals, comarcals, regionals, nacionals…
Si no està finançat per una administració, haurà d’implantar estratègies de sostenibilitat econòmica per a subsistir. Si comparteix territori amb telecentres públics haurà d’oferir serveis de valor afegit (impressió, equipament avançat, gestió…).
En el vídeo següent podreu veure una reflexió interessant sobre la sostenibilitat dels telecentres:
Com és un telecentre?
Estarà instal·lat en el territori on vol aconseguir els seus objectius, físicament i relacionalment. Sovint s’insereix en equipaments multiús (centres cívics, hotels d’entitats, etc.) amb la intenció d’incrementar el potencial com a pol d’atracció veïnal. Aquesta idea és especialment important en barris deteriorats on els telecentres de caire social poden tenir una funció dinamitzadora important.
El telecentre, especialment en una primera fase d’implantació, s’encarregarà de donar a conèixer el servei entre les entitats, els serveis i les persones del territori, i d’afavorir les primeres sinèrgies.
Físicament, hauria de tenir implantats criteris d’accessibilitat i comoditat per a l’usuari i, si pot ser, també de sostenibilitat ambiental: espai suficient per a tots els equips i zona de treball en grup (per exemple per a dinàmiques amb mòbils), panells per a penjar informació i armaris on guardar la documentació generada i els aparells que no estiguin en ús, mobiliari ergonòmic, il·luminació suficient i no reflectant, climatització. I equipament educatiu: pissarra (digital o no) i/o projector, a part de material fungible.
L’equipament tecnològic ha de tenir un bon cablejat (amb abundància d’endolls) i connexions a internet potents (amb Wi-Fi d’accés lliure), aparell multifunció (fotocopiadora, escàner i impressora), auriculars i micròfons, càmera de vídeo / foto, entre vuit i quinze estacions de treball amb una potència adequada, a més de la persona dinamitzadora social digital. Seria interessant anar incorporant gadgets sobre les noves tecnologies que vagin apareixent (impressores 3D, robots, etc.).
Reflexió
Reflexioneu sobre els telecentres sense PC, només amb un espai on els usuaris portin els seus dispositius i hi hagi una bona connexió.
Quant al programari, depèn del que en cada moment es consideren competències bàsiques per la ciutadania (concepte que va canviant constantment).
El dia a dia en un telecentre
Després de la fase d’implantació, caracteritzada pels contactes amb el territori, cal passar a treballar en el dia a dia.
Segons els diversos requeriments (vegeu l’apartat «Concreció: l’acció de dinamització social digital»), el telecentre tindrà un calendari d’accions formatives, extraordinàries, d’accés lliure, de gestió interna, de visites, de formació interna, etc.
Caldrà donar publicitat a aquestes accions en diferents mitjans interns (cartelleria, publitramesa, webs i xarxes propis) i externs en coordinació amb l’equipament, l’entitat o l’administració de què depengui (butlletí municipal, webs i xarxes locals, etc.).
S’haurà d’habilitar un temps d’inscripció d’usuaris. Aquesta informació s’arxivarà seguint els protocols existents en aquell territori.
La fase d’implantació de les accions coincidirà amb el calendari previ i finalitzarà amb la certificació de la formació feta per l’usuari. Finalment l’avaluació permetrà emetre informes periòdics amb els resultats i trametre’ls on calgui.