3.1. El model de la quàdruple hèlix
3.1.3. Empresa
Les empreses són un dels altres agents de capacitació digital.
Antecedents
Abans que les administracions prenguessin consciència que la capacitació digital era un dret ciutadà, hi ha havia empreses que se’n ocupaven. Davant de la necessitat d’aquests ciutadans de no quedar-se enrere amb les TIC tot un ventall d’acadèmies d’informàtica ja oferien aquests coneixements. Tanmateix els famosos cibercafès van fer de punt de connexió abans de tenir no tinguéssim totes les llars connectades.
Unes i altres van desaparèixer, si més no amb aquell model. Encara avui subsisteixen centres semblants, més orientats a coneixements avançats en el cas de les acadèmies i amb més públic immigrant i serveis de valor afegit (compra de targetes de telefonia, locutoris, impressió…) en el cas dels cibercafès.
Empreses de formació
El que sí que han proliferat són les empreses que donen serveis de dinamització i formació en els espais de titularitat pública si l’Administració opta por un concurs de gestió. Sovint són empreses de formació no especialitzades específicament en les TIC, però que els inclouen en la seva cartera de serveis. Fins i tot en els concursos públics de gestió d’espais s’han incorporat empreses generalistes de serveis, la qual cosa ha creat divisions especialitzades. Per exemple, aquest curs d’alfabetització digital
Responsabilitat social corporativa
Altres empreses relacionades directament amb les TIC han creat diverses fundacions i programes destinats a la capacitació digital. La responsabilitat social corporativa té un pes fonamental en aquest fet. Alguns exemples són la Fundación Telefónica especialment per mitjà del Movistar Centre, la Fundación Vodafone, la Zuckerberg Foundation o l’Obra Social ”la Caixa” (tot i que aquesta última no pertany al sector).
Google, per exemple, ofereix una plataforma en línia per a millorar les competències de persones amb un nivell en TIC no gaire elevat (encara que orientat a eines de productivitat). I com sempre, de manera gratuïta.
Els mitjans de comunicació tradicionals
La ràdio i la televisió també són plataformes en què els usuaris aprenen sobre les TIC. En aquest cas amb un format divulgatiu i amè, però que també ajuda.
Programes com ara Generació digital (de TV3) o Konecta 2.0. (d’EITB) busquen connectar amb aquest usuaris que volen aprendre tecnologia sense avorrir-se.
Patronats, sindicats, cambres de comerç, gremis, col·legis professionals
Aquestes entitats són agrupacions de treballadors o empreses que si detecten que els seus usuaris tenen una necessitat pel que fa a les TIC, posen els mitjans per a corregir-ho.
En podem veure exemples en la Cambra de Comerç de Barcelona, Foment de Treball Nacional, FOREM, Col·legi d’Educadors de Catalunya, etc.
Empreses públiques
També aquí trobem les empreses públiques, anomenades així perquè, tot i la seva titularitat, el seu funcionament es regeix per patrons empresarials. A tall d’exemple podem esmentar Barcelona Activa, que s’ocupa d’impulsar la política econòmica i el desenvolupament local per a promoure la millora de la qualitat de vida de les ciutadanes i els ciutadans de Barcelona fomentant l’ocupació, l’impuls de l’emprenedoria i el suport a les empreses, i donant resposta a les diferents necessitats de les persones en el seu territori des de la perspectiva de l’economia plural, que inclou l’economia social i la solidària. En concret, el seu programa «Cibernàrium» és un gran impulsor de les competències TIC per la ciutadania.
Són interessants les iniciatives public privades per mitjà de patronats que gestionen grans iniciatives. Com a exemple, es pot esmentar el Citilab de Cornellà de Llobregat, en què participen administracions, universitat i empresa, que col·laboren en la missió d’explorar i difondre l’impacte digital en el pensament creatiu, el disseny i la innovació que sorgeixen de la cultura digital.
Entitats del tercer sector
I en darrer lloc cal esmentar les entitats del tercer sector, que també podrien incloure’s en la secció de més endavant, «Ciutadania», però que tractem aquí perquè no deixen de ser una activitat empresarial, tot i que exercida per entitats sense ànim de lucre. Poden ser entitats generalistes com ara la Fundació Pere Tarrés o la Fundació Esplai, o bé més especialitzades com Colectic, MITHRA Associació, Ciberespiral, Tangencial,etc.
Alguns exemples d’iniciatives relacionades amb l’exclusió digital i amb gran pes de les TIC són els següents:
- Programa Empleo Joven de la Fundació Esplai. Forma joves que tenen coneixements previs bàsics d’informàtica en el camp de la programació per a inserir-los en empreses del sector.
- APP Arrels. Aplicació que permet avisar que hi ha persones indigents dormint al carrer per tal de poder-les atendre.
- Projecte Espai Jove. Eina informativa sobre salut mental d’accés immediat per als joves, en què es pot trobar informació acurada sobre benestar emocional, salut mental i salut física, com també hàbits saludables en relació amb l’alimentació, el descans o l’exercici físic, informació sobre els problemes emocionals o trastorns mentals amb més prevalença i un espai per a la resolució de dubtes en forma de consulta en línia.
- VinclesBCN. El projecte vol que les persones grans gestionin les seves pròpies relacions a partir de l’ús de les noves tecnologies. El servei utilitza una aplicació instal·lada en una tauleta com a instrument de comunicació, que servirà per a posar en contacte persones i reforçar les seves relacions, i alhora per a crear-ne de noves. Es promou la comunicació en línia per mitjà de l’aplicació i també es fan trobades presencials.
- APP Mefacilyta de la Fundación Vodafone. Aplicació que permet que persones amb diversitat funcional intel·lectual lleu facin servir el telèfon intel·ligent per a apuntar coses, portar l’agenda i gestionar les xarxes socials de manera agrupada i senzilla.
- Makers per la inclusió. Un projecte que pretén apropar a la ciutadania al món de la fabricació digital.
També podeu trobar moltes iniciatives a la Xarxa Òmnia, de la qual parlarem més endavant.
Empreses de programari i maquinari
No voldríem acabar el capítol empresarial sense parlar d’aquestes empreses com a afavoridores d’una e-inclusió correcta. El fet que els aparells i els programes siguin senzills i eficients influeix de manera cabdal en l’assoliment de competències TIC de manera ràpida. El temps de penetració d’una tecnologia està íntimament relacionat amb la utilitat i la satisfacció en l’ús, amb la senzillesa i la seguretat, amb el preu i la reputació. Per tant, si les empreses fabriquen programari o maquinari que compleix tots aquests objectius pràcticament no caldrà l’entrenament addicional dels usuaris.