3. Agents d’e-inclusió

3.1. El model de la quàdruple hèlix

3.1.2. Administració

L’administració és potser l’agent més important a l’hora de promoure la capacitació digital. Tot parteix del convenciment que es tracta d’un dret del ciutadà. Un cop assolit aquest dret l’Administració haurà d’establir les polítiques adequades per a promoure la capacitació. Cal dir que, encara que als països desenvolupats hi ha certa unanimitat en aquest sentit, no a tot arreu s’ha arribat a aquest punt. Fins i tot, en concordança amb visions més neoliberals, hi ha països del nostre entorn on no s’ha considerat necessari establir polítiques en matèria d’e-inclusió i s’ha deixat en mans del «mercat» que es desenvolupi pel seu compte.

En tot cas una administració que es vulgui convertir en agent important pel que fa a aquesta qüestió tema haurà de prendre les mesures següents:

• Crear el departament que se’n ocupi.
• Dotar-lo de pressupost.
• Anomenar els càrrecs polítics i tècnics responsables.
• Establir plans a llarg, mitjà i curt termini amb objectius, recursos, indicadors, etc.
• Implementar aquests plans.
• Avaluar-ne el compliment i fer les correccions necessàries.

Les administracions poden afavorir l’e-inclusió, no solament potenciant la formació dels seus ciutadans. Hi ha altres aspectes que poden influir en una penetració més ràpida de les TIC a la societat:

• L’assumpció de la importància de tenir una xarxa d’alta velocitat estesa per tot el territori com a prioritat que cal impulsar, ja sigui pagada per l’Administració o regulant correctament el mercat perquè les empreses se’n ocupin.
• El posicionament a favor del programari lliure o comercial. L’alt cost d’alguns programes pot ser motiu de desistiment d’usuaris que vulguin aprendre.
• Un ecosistema empresarial atractiu perquè els emprenedors desenvolupin solucions tecnològiques als problemes dels ciutadans que siguin senzilles i eficients.
• Una legislació i altres mesures que afavoreixin una internet lliure i segura. en aquest sentit existeixen interessants iniciatives, com la Oficina de Seguridad del Internauta, o el portal català Internet segura.
• Una certificació oficial sobre TIC per als ciutadans que puguin demostrar els seus coneixements en aquest aspecte.

Local

Hi ha molts exemples de desenvolupament d’estratègies contra l’exclusió digital en l’àmbit local. De vegades les petites dimensions no són necessàriament un desavantatge. Tenim exemples de començament de segle, com ara a Callús, que es va convertir de facto en el primer poble digital d’Espanya (el que ara anomenem smart cities) o Jun, a Granada amb iniciatives innovadores en aquesta matèria.

En l’enllaç https://www.santfeliu.cat/common/doc/document.faces?xmid=27504 podeu veure un exemple de desenvolupament local força exemplar i mantingut en el temps a Sant Feliu de Llobregat, on amb el projecte «Sant Feliu Innova» han tingut aquesta visió des de fa molts anys i l’han anat adequant a l’evolució del moment tecnològic.

Regional

A escala supramunicipal trobem exemples com el del Consorci Fernando de Los Ríos per a la Societat de la Informació d’Andalusia o la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital de Catalunya que enuncia els seus objectius de manera molt clara:

• Impulsar el desplegament i la integració de les tecnologies digitals en tots els àmbits de la societat catalana.
• Impulsar el sector de les tecnologies digitals a Catalunya amb iniciatives orientades a incrementar-ne el valor afegit, fomentar-ne la recerca, la innovació i el coneixement especialitzat i coordinar les polítiques de promoció del sector TIC català.
• Promoure la creació i el desplegament a Catalunya de les infraestructures digitals i de comunicacions electròniques adequades per a fer arribar a la ciutadania, a les empreses i a les institucions públiques els serveis avançats de connectivitat i d’accés als serveis digitals.
• Confeccionar i dirigir els programes estratègics de recerca i innovació referents a les tecnologies digitals avançades, impulsant i coordinant les polítiques i els programes del Govern relatius a la promoció i el desenvolupament de les tecnologies de ciutats intel·ligents (smart cities), les tecnologies de dades massives (big data) i les tecnologies del mòbil (mobile), entre altres.
• Dur a terme la coordinació dels òrgans dels departaments que tinguin relació amb l’àmbit material propi de la Secretaria i, especialment, respecte a les relacions amb els prestadors de serveis i operadors de tecnologies digitals i comunicacions electròniques.
• Exercir les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de planificació, gestió, ordenació, regulació, inspecció i règim sancionador dins de l’àmbit de la societat digital i de les comunicacions electròniques, excloses les de radiodifusió.
• Promoure la creació d’infraestructures tecnològiques que facilitin el desplegament del vot electrònic en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya en coordinació amb el Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.
• Dirigir la política d’infraestructures digitals, de telecomunicacions i de sistemes d’informació necessaris per a satisfer les necessitats en aquesta matèria de l’Administració de la Generalitat i de les entitats i organismes que en depenen.
• Participar en el disseny de les polítiques de govern digital.
• Dissenyar i dirigir les polítiques de ciberseguretat de la Generalitat de Catalunya, en l’àmbit de les seves competències, impulsant i establint els programes i les actuacions necessàries en la matèria per mitjà del disseny i l’aprovació dels plans de ciberseguretat, coordinant les funcions amb els organismes adscrits a la Secretaria atenent les seves funcions.
• Ordenar la prestació de la ciberseguretat en els serveis d’identificació electrònica, i d’identitat i confiança digital a Catalunya.
• Les altres funcions de naturalesa anàloga que li siguin encomanades.
• També són funcions de la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital les polítiques de telecomunicacions, ciberseguretat i societat digital, de servei d’identificació electrònica, d’identitat i confiança digital, en l’àmbit del sector públic de les administracions públiques catalanes, sens perjudici de les competències de les administracions locals. En aquest sentit, se li atribueix la competència en la confecció i la direcció de les polítiques d’innovació del sector de les tecnologies digitals avançades referents a les ciutats intel·ligents, les dades massives, les tecnologies del mòbil i a la creació d’infraestructures tecnològiques que facilitin el desplegament del vot electrònic, sens perjudici de les competències que corresponguin al departament competent en matèria de govern obert i processos electorals.

Per a la nostra professió és especialment interessant el desenvolupament de l’ACTIC, projecte de certificació de competències dels ciutadans impulsat per la Generalitat, que actualment es troba en fase d’actualització.

Estatal

«Red.es es una entidad pública empresarial del Ministerio de Economía y Empresa que depende de la Secretaría de Estado para el Avance Digital.

Desarrollamos programas de impulso de la economía digital, la innovación, el emprendimiento, la formación para jóvenes y profesionales y el apoyo a la PYME mediante el fomento de un uso eficiente e intensivo de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC).»

En consonància amb la dependència ministerial (no gens casual), es tracta d’una estratègia orientada sobretot a l’empresa, tot i que com veureu no deixa de banda ni molt menys el ciutadà. Com podeu veure al menú lateral del seu web, trobem els plans estratègic i operatiu, un organigrama definit i un pressupost assignat.

Aquí l’objectiu és la convergència digital amb Europa per mitjà de múltiples programes detallats a Plan España Digital 2025.

Europa

En la Comissió Europea també trobem la Direcció General de Xarxes de Comunicació, Continguts i Tecnologies (CONNECT) i la Secció Especialitzada en Societat de la Informació.

L’objectiu és:

«(…) impulsar la economía europea aprovechando las ventajas económicas y sociales sostenibles del mercado único digital.

Aunque 250 millones de europeos se sirven de internet a diario, aún hay millones que nunca lo han utilizado. Las personas con discapacidad tienen especiales dificultades a la hora de disfrutar de los nuevos contenidos y servicios electrónicos. Cada vez más tareas cotidianas se hacen en línea: para participar plenamente en la sociedad todos necesitamos una mayor capacitación digital.»

Per a fer-ho possible han creat un sistema d’indicadors que ajudaran a avaluar l’estat de la societat digital europea al llarg dels anys.

Cal destacar com a projecte singular, i molt rellevant en el tema que ens ocupa (en aquest cas apadrinat pel Servei de Ciència i Coneixement de la Comissió Europea), el DigComp, que vol identificar les competències clau en matèria digital (cosa que pot servir per a establir sistemes de certificació ciutadana en l’àmbit europeu, semblants a l’ACTIC de Catalunya).

Tal com s’explica en el mòdul 1 «Conceptes clau en inclusió, exclusió i capacitació digital», el DigComp, en la seva darrera versió 2.1, proposa cinc àrees competencials: Alfabetització en informació i dades, Comunicació i col·laboració, Creació de continguts digitals, Seguretat, Resolució de problemes.