2. Contextos d’exclusió digital

2.4. Col·lectius en risc d’exclusió digital

2.4.3. Persones grans

Vista la definició, cal tenir present que l’esperança de vida de les persones ha augmentat i, a més, aquest augment va acompanyat moltes vegades d’una qualitat de vida bastant bona pel que fa a la salut i a la capacitat adquisitiva, i un nivell d’instrucció cada vegada més bo. Això es tradueix en un interès creixent per les activitats educatives i d’oci, com ara aprendre a fer servir internet. S’ha de defugir d’alguns estereotips sobre les persones grans.

Font: INE. «Encuesta sobre equipamiento y uso de tecnologías de la información y comunicación en los hogares 2007 y 2017».

En qualsevol cas, es tracta d’un col·lectiu força heterogeni, amb motivacions, necessitats, nivells i experiències diverses, i una franja d’edat àmplia. Fins i tot es parla d’una tercera i d’una quarta edat per a distingir les persones que tenen més de vuitanta anys.

No obstant això, és cert que, segons els estudis de l’Observatori Nacional de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació, encara són el grup amb menys percentatge d’ús de les TIC. En totes les competències estudiades (informació, comunicació, resolució de problemes i ús de programari creatiu) les persones més grans de 65 anys estan a la cua de capacitació. Per tant, són la franja-diana més habitual de les accions formatives de capacitació digital. També s’ha de dir que són les que tenen un augment de capacitació més pronunciat en els últims anys (possiblement perquè partien de percentatges molt baixos i tenien més marge de millora). En aquest sentit, l’aparició dels telèfons intel·ligents i la percepció que és important aprendre a fer-los servir té molta influència. De fet, moltes persones grans s’apropen a l’ús de la tecnologia directament a través del mòbil, sense experiència prèvia en l’ús de l’ordinador personal.

Tot i així, cal tenir en compte algunes especificitats d’aquest col·lectiu en relació amb el context que poden afavorir el risc de quedar excloses digitalment. Algunes d’aquests són les següents:

  • Motius físics (especialment en la quarta edat): deteriorament cognitiu, visual, auditiu, motor, etc.
  • Motius psicològics: resistències per por, vergonya, etc., desinterès, percepció de manca d’utilitat, saturació, desconfiança… A algunes persones grans els costa interessar-se, però quan ho fan, tenen una motivació alta.
  • Motius educatius: falta de costum d’estudiar, nivell d’instrucció previ molt baix (fins i tot, analfabetisme), desconeixement de les eines, continguts formatius massa nous, etc.
  • Motius tecnològics: aparells no familiars (ratolí, teclat, mòdem, etc.). Pantalles agressives (ones), teclats petits, etc.
  • Motius de continguts: gran part dels continguts de la xarxa estan orientats al jovent i als consumidors productius, i tenen formats agressius (lletres petites, cibertires emergents, colors forts, manuals inintel·ligibles, etc.), o fins i tot el fet que molts continguts i terminologia estiguin en anglès.

Com hem anat comentant, les TIC poden aportar força beneficis a les persones grans: informació abundant (especialment en temes d’interès com la salut), la possibilitat de fer tràmits o gestions sense desplaçaments innecessaris, manteniment actiu de les capacitats cognitives, noves relacions (també intergeneracionals), ocupació del temps i, fins i tot, oportunitat d’incorporar els seus coneixements a la xarxa i que no es perdin.

Una possible acció formativa per a l’e-inclusió d’aquest col·lectiu hauria de valorar, entre altres qüestions:

  • Si cal fer grups de gent gran específics. Pot ser especialment interessant per a persones amb vergonya, nivells molt baixos o alguna diversitat funcional. Per a la resta, potser millor fer grups per nivells d’instruccions o interessos, sense valorar l’edat.
  • Si es detecten persones amb dificultats d’ordre físic (mobilitat, visió, sordesa) o psicològic, caldria adequar el contingut, el llenguatge i les tasques perquè sigui una experiència agradable i no perdre l’usuari.
  • Els tallers de telèfons intel·ligents solen ser un bon punt de partida perquè s’iniciïn les persones grans més novelles. A partir d’aquí es poden fer cursos amb capacitacions més elevades.

En aquest cas l’acció tindrà una supervisió addicional. Aquest tipus de projectes s’emmarquen dins del que s’anomena aprenentatge i servei (APS), una tipologia d’accions que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo.