2.2. Usos habituals
2.2.5. Participació
La participació a la xarxa és un altre àmbit important que cal tenir en compte en relació amb l’e-inclusió. El poder transformador de les TIC s’explica a partir de la capacitat de difusió combinada amb la democratització del seu ús: qualsevol persona amb pocs mitjans pot fer arribar pensaments, suggeriments, queixes, coneixements, idees, ideologies… a l’altra punta del món. I, encara més important, pot generar canvis petits (per exemple, la millora de l’hotel on m’he allotjat) o grans (creant un corrent de pressió per a canviar alguna situació d’injustícia). Estar capacitat digitalment és també conèixer aquestes possibilitats d’apoderament per mitjà de la xarxa.
Una de les virtuts de la xarxa és que la podem construir entre tots, ja sigui creant continguts multimèdia i pujant-los a les plataformes de vídeo o de fotos, o bé fent un blog sobre temes dels quals som experts, aportant continguts a la Wikipedia, participant en fòrums… També ens permet fer una queixa o un suggeriment per mitjà d’un formulari en línia, signar un llibre de visites virtuals felicitant un petit comerç, donar el nostre parer en uns pressupostos participatius… Hi ha moltes maneres de poder participar en la xarxa.
En relació amb això, cal esmentar especialment la participació democràtica a través de la xarxa, que permet que la ciutadania intervingui en diferents processos i influeixi en la política del territori. L’e-vot o vot electrònic significa una reducció de costos en comparació amb les consultes tradicionals (sense urnes, sense paper, sense tanta gent implicada en l’organització, sense paralitzar l’economia per a anar a votar), a més de la facilitat d’ús. Serien motius suficients per a impulsar-lo, però, no obstant això, aquest sistema «idíl·lic» té inconvenients tècnics, com el possible pirateig del sistema, la suplantació de la identitat digital… I, sobretot, també necessita la capacitació tecnològica de la ciutadania.