2.2. Usos habituals
2.2.1. Comunicació
És òbvia la importància d’internet en el sistema actual de relacions humanes, si més no en societats com la nostra. Si penseu com eren les comunicacions interpersonals ara fa vint anys, segur que estareu d’acord que han canviat moltíssim. Hem passat, en poc temps, dels telèfons fixos als mensàfons (els «busques»), als mòbils amb SMS, als telèfons intel·ligents amb connexió a internet i diferents aplicacions mòbils de comunicació (WhatsApp, Telegram, correu, videoconferència…); dels primers xats i fòrums a les xarxes socials actuals, cada cop més visuals i amb més opcions d’interactivitat, que ha fet possible les millores d’aparells i la connectivitat.
En l’actualitat, el més habitual és trobar gent que es relaciona amb aquests mitjans, una xifra que arriba pràcticament al 100 % entre els joves (vegeu l’estudi per edats de l’Institut Nacional d’Estadística). Entre altres qüestions, això implica, pel que fa als avantatges, una superació de les barreres espacials i/o temporals (distàncies, connectivitat a tothora), amb una connexió gairebé constant que possibilita compartir al moment, difondre massivament, etc.
Portat a l’extrem, i en negatiu, també pot generar addiccions i, paradoxalment, un sentiment de solitud. En aquest sentit, pot afavorir frustracions a causa de les expectatives dipositades en aquestes comunicacions. Però la realitat és que aquest tipus de comunicació / relació digital sembla que ha vingut per a quedar-se. I no saber-se moure amb aquestes eines pot ser motiu d’exclusió. I això es produeix quan no se saben utilitzar o no s’hi té accés. Ens referim a eines com les xarxes socials, les diferents aplicacions mòbils de missatgeria instantània, aplicacions de videoconferència, correu electrònic, etc.
Tot i que una de les claus de l’èxit d’aquestes eines i aplicacions per a la comunicació és la facilitat d’ús, hi pot haver persones que no les saben utilitzar i que, per tant, poden quedar excloses en diferents àmbits de la vida quotidiana. Cal parar atenció especial als col·lectius següents:
- Gent gran: El fet de saber utilitzar aquestes eines els permet, per exemple, poder estar en contacte amb familiars, sobretot si viuen lluny, i sentir-se acompanyats i atesos, sobretot les persones grans que viuen soles o tenen alguna malaltia important (una mena de substitutiu dels botons de teleassistència).
- Immigrants: Els permet seguir en contacte amb familiars i amics, i també amb la comunitat de procedència, cosa que evita el desarrelament i deixa constància del seu recorregut vital.
- Persones que per diferents motius ho estan passant malament a causa de diferents situacions (ja sigui per motius de malaltia, dol, etc.): Internet permet conèixer comunitats de persones que estan en la mateixa situació, i facilita establir contacte i defugir l’aïllament, fet que pot evitar la possible exclusió social d’aquestes persones. Alguns exemples són grups d’ajuda, d’aficions, gent de la mateixa zona…