1.5. Factors socioeconòmics
És evident que hi ha aspectes socioeconòmics que afecten la possibilitat de capacitació digital. Sense anar més lluny, en algunes anàlisis recents a Espanya (2019) podem trobar algunes idees que van en aquesta direcció:
- Edat. La piràmide estadística d’internautes que es connecten tant habitualment com ocasionalment és decreixent segons l’edat. Com més gran, més desconnectat.
- Sexe. Afortunadament no hi ha pràcticament cap diferència de connectivitat segons el sexe.
- Ocupació. Igualment decreixent segons l’ocupació, partint dels estudiants (més connectats) fins a arribar als pensionistes i les mestresses de casa (menys).
- Estudis. I per descomptat segons els estudis. Com menys estudis, més desconnexió.
- Lloc de residència. També decreix segons el lloc de residència: des de les grans ciutats als pobles.
- Estat civil. Pel que fa a l’estat civil no hi ha grans diferències excepte en les persones vídues, que es troben a la franja baixa.
- Ingressos. I finalment segons els ingressos. Com menys ingressos, menys connexió.
Així, la radiografia estatal sobre el perfil diana de l’e-inclusió es podria resumir en persones grans, pensionistes o mestresses de casa, amb poc estudis, que viuen en pobles, vídues i amb poc ingressos.
Anàlisi segons les capacitats digitals
Entrant en el detall de les capacitats digitals, el perfil més desconnectat és també el que obté resultats pitjors en les variables que s’analitzen en aquest estudi, com les referents a informació, resolució de problemes, comunicació i programari per a la manipulació de contingut. Aquí cal destacar que sí que hi ha diferències segons el sexe: les dones presenten indicadors pitjors pel que fa a la resolució de problemes i a l’ús de programari per a la manipulació de contingut i millors quant a la comunicació.
Tot plegat ens dona pistes prou importants sobre què s’ha de treballar amb aquests col·lectius.