1.4. Factors psicològics
Actitud passiva
Una actitud activa és certament important a l’hora d’utilitzar internet, molt més que en altres mitjans. Val a dir que internet no és un mitjà «passiu», com pot ser-ho la televisió, ja que requereix que l’usuari sigui actiu i tingui clar què vol fer a la xarxa. Això implica, entre altres, per part dels usuaris, capacitat d’iniciativa i facilitat d’adaptació, tenint en compte l’evolució constant de la tecnologia. I les persones que s’inicien en l’ús de la xarxa, en moltes ocasions encara porten del passat aquesta actitud de consumidors més aviat passius.
Quan una persona es comença a iniciar amb l’ús d’internet, podríem dir que hi hauria un primer esglaó actiu, poc o gens interactiu (per exemple, cercar i veure informacions a internet). Després en seguiria un altre més basat en la interactivitat (comunicar-se, compartir informació, participar, fer gestions i/o tràmits…). I, finalment, n’hi hauria un de més avançat on l’usuari pot crear continguts i compartir-los (editar una foto, penjar un text o un vídeo propi, fer un blog…).
Així, doncs, l’e-inclusió hauria d’estimular aquesta actitud activa davant la xarxa per tal que tothom pugui treure’n profit segons les seves necessitats i/o interessos.
Por
Un altre factor psicològic que, en aquest cas, pot anar en contra de la capacitació digital és la por que moltes persones no iniciades tenen davant de la tecnologia. Com hem vist en apartats anteriors, a la xarxa hi podem trobar riscos (malwares, enganys…). Per això, és cabdal que la capacitació tecnològica per a l’e-inclusió doti tota la ciutadania de les estratègies necessàries per tal de poder prevenir aquests riscos i encarar-los, i poder fer així un ús segur i saludable de la xarxa.
Tanmateix, un altre tema relacionat amb la por és el de la privacitat. Efectivament, cada cop tenim més dades personals a la xarxa, moltes vegades sense disposar d’un control sobre aquestes. Per això és important que tothom conegui quins són els nostres drets i deures quan utilitzem la xarxa. Sense anar més lluny, el Reglament general de protecció de dades, d’aplicació obligatòria des de maig de 2018, presenta una certa evolució respecte a l’anterior LOPD, amb nous principis, obligacions per a les empreses i drets per als ciutadans davant el tractament i l’ús de les seves dades.
En alguns casos específics, fins i tot podem trobar persones que, tot i ser competents digitals, han optat per quedar-se al marge i han deixat d’utilitzar, per exemple, els telèfons intel·ligents o determinats serveis com les xarxes socials. Aquestes són crítiques amb la tecnologia i veuen més perjudicis que avantatges en determinats usos.
Especialment, això pot passar quan es fa un ús indiscriminat dels telèfons intel·ligents i s’està exposat a la infoxicació, entesa com la sobrecàrrega d’informació i la incapacitat per a processar-la adequadament. Els processos d’e-inclusió haurien d’incloure totes aquestes qüestions i les estratègies per a afrontar-les.
Vergonya
Algunes persones rebutgen capacitar-se digitalment per vergonya, és a dir, pel que implica reconèixer que no saben utilitzar les TIC, per les raons que sigui. En aquests casos algunes persones prefereixen no apropar-se a les formacions perquè se senten incòmodes, o opten per entrar en matèria de manera autodidacta, cosa que en alguns casos els pot generar buits d’aprenentatge que van omplint com poden.
En aquests casos, és important que des de l’e-inclusió es motivi i es possibiliti que participi en aquests aprenentatges, facilitant programes formatius adequats i adaptables segons les necessitats per tal que tothom se’n pugui beneficiar, sigui quin sigui el nivell de partida i els interessos pel que fa al coneixement i l’ús de les TIC.
Tecnoestrès
Aquest rebuig també pot venir perquè representa un esforç, i això pot esdevenir una barrera per a l’aprenentatge, ja que hi ha gent que no té temps material per motius de feina o altres qüestions. En aquest sentit, cal reconèixer que la dedicació és important i, de fet, no acaba mai, ja que apareixen novetats i avenços de manera continuada. De vegades això pot conduir cap al que s’anomena tecnoestrès, que en última instància pot derivar en l’abandó i el rebuig de la tecnologia. El tecnoestrès té molt a veure amb les capacitats digitals de cadascú. Així, és important saber discernir què és necessari i què és accessori, conèixer quin és el nivell de partida de cadascú, quan de temps s’hi pot dedicar, on i com es pot aconseguir una formació eficient, etc.