1.2. Factors tècnics i comercials
1.2.4. La seguretat
Hi ha moltes persones que continuen percebent internet com un mitjà poc segur. Sí que és cert que, en aquest sentit, pot esdevenir un terreny abonat per als nous delinqüents informàtics, ja que la mateixa naturalesa de la xarxa i la seva llibertat és, alhora, la seva debilitat.
L’ús d’eines i plataformes per a comunicar-se digitalment no està exempt de riscos. A continuació us n’exposem alguns dels que ha identificat el programa Internet Segura de la Generalitat de Catalunya (podeu trobar glossaris de termes a la xarxa sobre el tema):
- Ciberbullying o assetjament escolar a internet
- Calúmnies, injúries i amenaces a la xarxa
- Ús no autoritzat de la nostra imatge a internet
- Grooming o assetjament sexual a la xarxa (incloent-hi sexting o sextorsió)
- Presa d’identitat en xarxes socials o en altres entorns (persones que es fan passar per tu creant un perfil fals)
L’anonimat que sovint empara les persones que fan aquestes accions i la facilitat d’ús afavoreixen que aquests fenòmens siguin relativament freqüents. Per això, com a professionals de l’educació social caldrà que siguem vigilants amb aquestes dinàmiques i ensenyar a preveure i fer front a aquestes conductes.
Trobem altres problemes relacionats amb la seguretat:
- Virus, troians, cucs, etc. que infecten la xarxa i poden arribar a paralitzar-la amb grans despeses per a l’usuari.
- Spywares o programes que vigilen l’ús que fem de la xarxa, normalment amb finalitats comercials.
- Suplantacions d’identitat, aconseguint accedir a les claus d’accés i contrasenyes obtingudes amb diversos mètodes fraudulents.
- Dialers o redireccionadors a números d’alt cost per a l’usuari.
- Correu no desitjat o spam…
Aquests riscos poden ser una barrera per al bon funcionament de la xarxa i repercuteixen especialment en la percepció que tenen d’internet les persones no capacitades digitalment o amb poca relació amb la tecnologia. La percepció d’inseguretat a vegades està alimentada per algunes notícies cridaneres en els mitjans de comunicació. En aquest sentit, l’e-inclusió hauria de donar elements que permetin a les persones fer un ús segur de la xarxa, especialment quan s’han de fer gestions, tràmits o compres. Per exemple, fer-ho en webs reconeguts, que hagi fet servir algú abans sense problemes, amb protocols d’encriptació de dades (https), amb moneders electrònics o webs mitjancers (tipus Paypal), etc.
És a dir, els riscos hi són, però es poden minimitzar si es disposa de la informació adequada.