1.2. Factors tècnics i comercials
1.2.2. El format i els continguts
L’accessibilitat i la usabilitat dels webs i les aplicacions mòbils són barreres a les quals s’enfronten les persones amb algun tipus de diversitat funcional. Molts no estan adaptats a aquests tipus d’usuaris, la qual cosa repercuteix en dificultats per a accedir a la societat digital. Hi ha entitats com Discapnet (de la Fundació ONCE) o W3.org que vetllen per aquest acompliment.
«Por “accesibilidad de portales web” entendemos el conjunto de tecnologías, normas de aplicación y diseño que facilitan la utilización de los sitios Web siguiendo las pautas del “diseño para todos”. El fundamento para desarrollar una web accesible radica en comprender que las personas acceden a internet de modos diferentes:
- Usuarios con ceguera total que usan un programa lector de pantalla para acceder al contenido del navegador, escuchándolo por los altavoces o leyéndolo con sus dedos mediante una línea Braille.
- Usuarios con deficiencia visual, visión parcial o ceguera al color, que emplean sistemas de ampliación de la pantalla, recurren al aumento del tamaño de las letras o requieren un contraste efectivo de color entre el texto y el fondo.
- Usuarios con limitación motriz en sus manos, que no pueden utilizar el ratón y acceden al contenido web exclusivamente mediante el teclado de su ordenador o lo hacen mediante sistemas de reconocimiento de voz, navegando mediante instrucciones verbales que dan a su ordenador.
- Usuarios con sordera total que requieren de alternativas textuales a elementos multimedia sonoros.
- Pero también hay usuarios de conexiones lentas a internet o que acceden mediante equipos portátiles del tipo palm top o teléfonos móviles con reducidas pantallas gráficas, que se benefician del diseño accesible.»
Alguns usuaris, especialment els més grans, poden sentir cert rebuig al format dels webs, especialment els més agressius quant a pop-ups, colors cridaners, lletra petita, inserció de publicitat enganyosa… Si no resulta agradable, en últim terme poden abandonar l’experiència.
Pel que fa a les aplicacions accessibles també hi ha decàlegs i llistats per a descarregar en el mateix web.
El llenguatge és una barrera relativa per a accedir a les TIC en la nostra societat. El castellà té força presència a la xarxa encara que no en la proporció que li tocaria segons el nombre d’usuaris. En tot cas l’anglès, amb molta diferència, és l’idioma en què estan escrits més webs. Si a això hi afegim la gran quantitat de neologismes derivats d’aquest idioma, el resultat pot ser que es vegi limitada la capacitat d’algunes persones d’entendre conceptes o d’accedir a determinats continguts i, en definitiva, els resulti una experiència frustrant que els pugui portar a deixar-ho.