1.2. Factors tècnics i comercials
1.2.1. Introducció
Les barreres tècniques i comercials constitueixen el primer nivell de la qüestió. Són una dificultat prèvia que cal eliminar per a poder treballar en capacitació digital. Fan referència a les dificultats relacionades amb la mateixa naturalesa física d’internet: maquinari, programari, accés, etc.
El maquinari, el programari, les connexions i els preus. La popularització dels telèfons intel·ligents (Blackberry i iPhone primer, i tot l’univers Android després) ha representat un salt enorme en l’extensió de les noves tecnologies a quasi bé tota la població. Hem passat en pocs anys de fer informàtica sobretot amb ordinadors (cars i no a l’abast de tota la població) a fer-ne bàsicament amb telèfons intel·ligents. I un telèfon intel·ligent no deixa de ser un ordinador en petit. Molta gent entra ja en aquest món directament en els primers sense passar pels ordinadors, o gran part fa les seves activitats TIC des del telèfon (com els joves). Per tant, en l’actualitat, de manera una mica més assequible que abans, qualsevol persona pot tenir accés a les eines digitals de les quals es considera bàsic l’aprenentatge. En aquest sentit, el maquinari ha deixat de ser una barrera de primer nivell com fa uns anys, com es mostra en els darrers informes DESI.
No obstant això, és molt possible que en un futur no gaire llunyà apareguin nous dispositius vinculats amb internet de les coses (IOT) que puguin afavorir noves divisòries digitals.
Quant al programari, és cert que les llicències d’alguns dels principals programes comercials d’ordinador són cares, però sovint ja estan instal·lades en comprar-ne un, si bé és cert que moltes vegades són versions de prova i que al cap d’un temps s’ha de pagar la llicència si es vol seguir gaudint. En tot cas, per als usos principals, tot i que són menys conegudes, també hi ha aplicacions de programari lliure. I cal tenir en compte que bona part de la població fa servir les TIC des del mòbil, on es troba amb un ampli ventall d’aplicacions gratuïtes o a un preu baix.
També hi ha hagut un abaratiment del preu de les connexions i una millora de la velocitat i la qualitat respecte al passat. Això ha permès un salt quantitatiu de les persones connectades. De la connexió d’ADSL exclusivament a casa de fa uns anys, amb tarifes de connexió elevades, s’ha passat a tot un ventall de preus adaptats a diferents butxaques, especialment per les persones que es connecten amb telèfons intel·ligents, així com la possibilitat que ofereixen aquests dispositius de connectar-se a xarxes Wi-Fi alienes, per exemple, WI-FI obertes com les que ofereixen ajuntaments, biblioteques o altres serveis. A més, la guerra de preus entre les companyies proveïdores ha abaixat els preus o, si més no, ha augmentat la velocitat i la quantitat de dades subministrades.
Si parlem de connectivitat a alta velocitat, Espanya ha passat, un cop acabats els anys durs de la crisi, a ser capdavantera en l’extensió a les llars de la fibra òptica a escala europea.
Tot plegat és un panorama atractiu si el comparem amb fa uns deu anys.
Però tot i així, encara hi ha una part de la població amb limitacions per connectar-se i/o per accedir a dispositius, o territoris on tot això no ha arribat plenament. De fet, durant el primer confinament arran de la pandèmia de la Covid-19 tot això va quedar palès. Podeu consultar dades sobre això en aquest complert informe de la Fundació Ferrer i Guàrdia, impulsat des de M4Social, de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya: “La bretxa digital en les persones ateses en entitats socials”.
Caldrà doncs que les administracions treballin en aquest sentit.