1.1. Introducció
«Debemos fomentar el desarrollo de iniciativas que impulsen las competencias digitales, base de la educación del ciudadano del siglo XXI. Para asegurar la conexión entre formación y empleo, necesitamos nuevas formas de aprendizaje y capacidades digitales. En definitiva, estamos recorriendo territorios inexplorados. En estos momentos de incertidumbre, donde carecemos de referencias del pasado que nos guíen en el camino que nos queda por recorrer, debemos anteponer el interés y bienestar de la sociedad a cualquier otro objetivo. Si tras la Crisis Financiera Global de 2008 se habló de la Nueva Normalidad y se crearon nuevas figuras de cooperación internacional como el G20; sin duda, después de la Crisis del COVID-19, surgirá un nuevo mundo que se podría llamar Nueva Anormalidad. Un periodo de notable incertidumbre en el que los valores tienen que ser la brújula que nos guíe, y tras el que se configurarán nuevos patrones de gobernanza, producción, consumo e inversión a escala internacional. No podemos imaginarnos muchas de las cosas que los próximos años nos van a traer, pero sabemos que, para que esta transformación, apoyada en la tecnología, sea buena para todos, debe ser justa e inclusiva. Debe ser humana. Es tiempo de poner a las personas en el centro.»
J. M. Álvarez (2020). Presentació de l’informe «Sociedad Digital en España 2019».
Aquesta cita de J. M. Álvarez, president de Telefónica en la presentació de l’informe «Sociedad Digital en España 2019» il·lustra molt adequadament el panorama actual de l’Estat (i d’arreu del món). També parla de la quarta revolució industrial a la qual ja fa temps que hem entrat. Aquesta fa referència a la convergència de tecnologies digitals, físiques i biològiques per a produir nous productes i serveis. Fàbriques intel·ligents que reduiran considerablement la necessitat de mà d’obra humana, noves maneres de treballar, noves professions relacionades amb l’àmbit tecnològic… Per tant, un sotrac que haurà d’anar acompanyat de reconversions professionals (i de reducció de la jornada laboral genèrica, ja que probablement hi haurà menys feina en conjunt). En aquest sentit, les persones amb menys competències digitals presumiblement seran les que més patiran en aquesta economia digital i les que hauran de fer aquesta reconversió. Ja avui dia és estranya l’oferta de feina que no demani competències digitals, una cosa que es preveu que anirà augmentant.
Òbviament Telefónica és part interessada com a empresa del sector i la seva visió està molt centrada en l’economia i a tenir treballadors formats i usuaris que consumeixen serveis digitals. Però també és cert que les TIC són una oportunitat per a fer una societat més justa… o tot el contrari pels que quedin enrere. En tot cas, a ningú li sembla descabellada la idea que la nostra societat està cada cop més digitalitzada i que aquest procés s’ha accelerat de manera notable, i així es preveu que ho continuï fent en el futur.
En aquest sentit, cobra importància el concepte d’e-inclusió per tal de garantir que tothom pugui formar part, beneficiar-se i participar d’aquesta societat digital. Segons alguns estudis, l’e-inclusió consisteix en el següent: (…) Se centra en l’aprofitament dels beneficis que ofereix la societat de la informació a tots els ciutadans, independentment de la seva condició de salut, econòmica, edat, gènere o ubicació geogràfica, (…) les iniquitats socials són la base de l’exclusió social, aquestes tenen lloc quan els individus o els grups socials no es beneficien de la mateixa manera de les oportunitats per assolir els objectius definits i desitjables de la societat.
Quins factors influeixen en el desenvolupament correcte de la societat digital? (recordeu que ens centrarem en Europa, Espanya i Catalunya). Vegem-ho a continuació.