4.3. El desenvolupament de competències
Que una persona estigui alfabetitzada, en la seva concepció més tradicional (saber llegir i escriure), no significa que serà capaç d’elaborar textos d’una certa complexitat, que demanen un coneixement profund de determinades tècniques de redacció o sobre una matèria concreta. Per això, en un estadi inicial, direm que una persona està alfabetitzada quan és capaç de demostrar que sap fer determinades coses d’una manera absoluta: sap llegir o no en sap.
Imagineu que aneu de vacances a un país de parla anglesa i només una persona del grup parla anglès. Òbviament, aquesta persona «funcionarà» amb tota normalitat en el nou entorn, perquè és perfectament capaç de comunicar-se en anglès. Per a assolir aquesta capacitat per a desenvolupar-se amb normalitat en una llengua que no és la seva ha experimentat un procés de formació.
En el procés de capacitació de les persones hi pot haver diferents estadis de complexitat i anar augmentant el nivell d’expertesa a l’hora de demostrar aquesta capacitació. L’enfocament de les accions de capacitació a partir de competències és molt útil per a determinar diferents nivells de coneixements i habilitats que determinaran l’articulació de les propostes de formació.
Quan parlem de competència ens referim a la capacitat per a fer les coses correctament. El DRAE defineix el terme competència com a «incumbencia/pericia, aptitud, idoneidad para hacer algo o intervenir en un asunto determinado».
Més àmpliament, el concepte de competència ha estat definit de la manera següent:
«Las competencias son descripciones generales de las habilidades que una persona necesita para desarrollar con éxito una tarea específica. Los perfiles de competencia especifican los conocimientos, habilidades y actitudes, y expresan los requerimientos de ejecución en términos de comportamiento.»
Public Service Comission of Canada (1998)
Analitzem detingudament aquesta definició:
- Per a desenvolupar la competència una persona ha d’haver adquirit determinats coneixements (saber) sobre alguna cosa.
- A més de tenir aquests coneixements, ha de demostrar que els sap aplicar i, per tant, cal que demostri certes habilitats (saber fer).
- A banda de demostrar que sap aplicar determinats coneixements, ho ha de fer amb una predisposició determinada, amb una actitud determinada (voler fer).
- Veiem, a més, que aquests comportaments són observables, és a dir, que d’alguna manera els podem mesurar.
- El perfil de competència permet definir, en una situació determinada i per a un públic específic, quin nivell de coneixements i habilitats cal demostrar.
En general s’acostumen a identificar diferents graus d’execució de la competència des d’un nivell bàsic o essencial a un nivell expert. El tipus de gradacions que s’apliquen pot variar. Sigui com sigui, el que importa és definir la manera com una persona amb un tipus concret de capacitació pot incrementar el grau d’expertesa.
Reflexió: El cas d’en Pere
En Pere és un jubilat que viu sol amb una pensió que li permet viure bé, però té problemes de mobilitat.
L’ajuntament de la seva localitat ha tingut la iniciativa de facilitar la infraestructura necessària per a proporcionar accés a la xarxa des dels domicilis de les persones que ho necessitin i, a més, ofereix un curs bàsic d’ofimàtica i accés a internet. Això ha afavorit molt en Pere, que a partir d’ara es podrà posar en contacte per correu electrònic amb el seu assistent social, fer la compra per internet o accedir a un munt d’informació.
Al cap d’unes quantes setmanes de tenir internet a casa, necessita comprar menjar però aquella setmana l’assistent està de vacances i, com que no l’han substituït, en Pere no podrà rebre ajut per a fer-ho. Decideix fer la compra per internet.
Engega l’ordinador i, recordant el que li van ensenyar, accedeix a un cercador per a mirar de trobar el supermercat del barri que li han dit que porta la compra a domicili i on es poden fer les comandes per internet.
El cercador li torna un munt de referències, però cap no es correspon amb el supermercat del barri. En Pere es desanima! Ha fet tot el que li havien ensenyat i no ha estat capaç de resoldre el seu problema: el curs al qual va assistir no va arribar a detalls tan concrets com aquest. En Pere no sap que un cop a la pàgina web del supermercat ha d’identificar-se i posar el codi postal.
Per què creieu que en Pere no troba l’adreça web del supermercat? Li serveix d’alguna cosa tenir internet en aquesta situació? Quin tipus de formació creieu que no li van donar al curset de l’ajuntament? Què creieu que necessitaria per a poder trobar amb facilitat la informació que cercava i poder-se beneficiar de l’accés a la xarxa? Quin nivell de competència digital creieu que té en Pere? Es pot considerar analfabet digital?
En definir les competències que cal que una persona assoleixi després d’una acció formativa, s’ha de pensar en quina mena de coneixements de referència caldrà tenir en compte, com s’aplicaran aquests coneixements, i si cal inculcar l’adopció d’unes actituds i uns valors determinats en el seu desenvolupament.
Exemple
En ensenyar una persona a utilitzar el correu electrònic caldrà transmetre-li una sèrie de coneixements sobre les característiques dels gestors de correu (concepte de bústia i les seves classes, concepte de fitxer adjunt, concepte de llista de distribució, etc.), i haurà de demostrar que té un seguit d’habilitats (ser capaç d’enviar un missatge amb un fitxer adjunt, per exemple) i d’actituds (tenir cura de comprovar que els fitxers que envia no tenen virus, per exemple).
Podem acabar apuntant que l’enfocament per competències permet:
- Identificar els coneixements i les habilitats que cal transmetre en una situació determinada i, per tant, definir el grau d’aprofundiment amb què es tractaran.
- Promoure determinades actituds referents a la competència concreta que es treballa.
- Descriure indicadors de rendiment que han de permetre avaluar el nivell d’adquisició de la competència.