3. Capacitació digital: confluència de paradigmes

3.3. Visitants i residents digitals

L’any 2011 White i Le Cornu van elaborar un marc teòric per a conceptualitzar la manera com les persones es vinculen amb les tecnologies digitals. La proposta neix amb la idea d’ampliar l’horitzó dels nadius digitals per analitzar les formes d’ús de les tecnologies i reflexionar sobre els factors que fan que les persones emprin o no unes eines i uns espais digitals determinats. La seva proposta serveix per a entendre millor els usos de les tecnologies i per a ajudar a preparar propostes de capacitació, sobretot a l’hora d’enfocar aquestes formacions.

Com hem esmentat abans, un ús més intensiu de la tecnologia no implica un ús efectiu d’aquesta. Com veurem més endavant, la capacitació digital tal com l’entenem en la societat actual inclou diverses dimensions, entre les quals hi ha la cerca selectiva i eficaç de la informació o el fet de compartir informació i continguts, com també de relacionar-se amb altres mitjançant les xarxes socials. Així, l’existència de les xarxes socials digitals ha estat un element de canvi en el comportament digital de les persones (i per extensió, en les propostes de capacitació) que evolucionen, des de cercar i obtenir informació fins a la creació de continguts o el fet de compartir informació i opinions mitjançant les xarxes. Això implica, a més, que les persones projecten la seva imatge personal, i es generen una identitat digital (conscientment o inconscientment) amb la informació personal que publiquen (vídeos, imatges, etc.) o les opinions que manifesten per aquests mitjans, la qual cosa deixa una empremta digital. Però tothom actua de la mateixa manera?

Així, els autors proposen dues maneres de vincular-se amb les tecnologies que no són excloents entre elles, atès que una persona es pot comportar com a resident en unes situacions i com a visitant en unes altres. El mode visitant a l’hora d’utilitzar les tecnologies implica que una persona veu el web i les eines digitals com un element utilitari per a un propòsit concret, i un cop feta la tasca, deixa d’emprar l’eina. En general aquestes persones no són gaire proactives a l’hora de penjar coses a les xarxes i no acostumen a construir-se una identitat digital. Per contra, el mode resident empra les tecnologies digitals i els espais socials d’internet com una manera de viure, entén les xarxes socials com una manera de conèixer i vincular-se amb altres persones i formar relacions, alimenta la seva identitat digital i la converteix en una faceta més de la seva vida.

Característiques del comportament visitant Característiques del comportament resident
  • Ús del web i de les eines digitals per a un objectiu concret
  • Necessitat de veure la «utilitat» a l’hora d’emprar una eina o plataforma digital
  • Precaució en la creació d’una identitat digital
  • Poca proactivitat a l’hora de penjar continguts o deixar rastre a la xarxa
  • Ús del web com un lloc on viure i connectar amb amics i col·legues
  • Part de la seva vida és en línia i empra eines digitals
  • Sentiment de pertinença a una comunitat
  • Difusió de la identitat digital
  • La imatge personal es manté a la xarxa encara que s’estigui connectat

Font: White et al. (2012). Digital Visitors and Residents: progress report.

Per a ajudar les persones a identificar el seu perfil digital es proposa l’elaboració d’un mapa en el qual es representa l’ús d’eines i plataformes (més visitant o més resident) i si aquest ús té lloc en la vida privada o institucional (escola, feina, etc.). D’acord amb els autors els mapes serveixen per a saber on és una persona en relació amb la seva dinàmica en l’ús d’eines i tecnologies digitals, i pot ser útil en propostes formatives per a conscienciar les persones o els col·lectius sobre els quals cal incidir a l’hora de fer propostes de capacitació.

Una persona pot tenir un perfil visitant en la seva vida professional i un perfil resident en la seva vida laboral, per exemple. Els dos perfils no són excloents. Cada comportament té a veure amb diferents motivacions, situacions i expectatives en relació amb l’ús de la tecnologia; comprendre aquestes aspectes pot ajudar a l’hora de plantejar propostes formatives. En la figura següent podem veure un exemple d’un mapa individual de comportament digital d’una persona.

Font: https://www.jisc.ac.uk/sites/default/files/vr-hea.jpg

Podeu consultar la participació de David White explicant el model «Digital Visitors and Residents» en la seva visita a la UOC en el vídeo següent i altres reflexions de l’autora sobre la cultura i l’aprenentatge digital a http://daveowhite.com/vídeos/.