4.4. Capacitació i competència digital
Abans hem fet esment de l’alfabetització funcional i ens hi referirem com la capacitat de les persones per a llegir, escriure i comunicar-se sense problemes, en definitiva, tenir una competència bàsica per a desenvolupar-se en la vida quotidiana. Amb la irrupció de les TIC, aquesta capacitat de llegir, escriure i comunicar-se es pot fer per nombrosos canals, que acostumen a tenir diferents codis, emprant unes eines determinades i unes normes d’ús diferents.
Exemple
Per a ensenyar a llegir i escriure a una persona se li explica l’alfabet, la fonètica, la gramàtica, com construir oracions, com interpretar textos escrits, etc. Dues de les eines més rudimentàries utilitzades per a escriure han estat el paper i el llapis.
Una persona alfabetitzada pot deixar una nota a la porta de la nevera per a comunicar-se: «Esther, tinc una reunió al migdia, sortiré tard de la feina, no m’esperis per a sopar, petons».
Si aquesta mateixa persona vol comunicar aquest missatge digitalment, per exemple utilitzant la telefonia mòbil, necessita, a més de l’aparell i la connexió, haver sol·licitat la possibilitat d’enviar missatges per WhatsApp (o alguna altra aplicació de missatgeria instantània), saber que el telèfon de l’Esther també té WhatsApp, etc. A més, segur que el mateix missatge hauria pogut ser: «E tinc reunió, n arribo sopar, ptns».
Aquesta persona ha utilitzat un canal especial (el mòbil) i una codificació especial (paraules abreujades) per a escriure un text i comunicar-se en una situació normal de la vida utilitzant les TIC. Ha hagut d’aprendre a utilitzar una tecnologia i uns codis nous per a poder-se comunicar. A més, atesa la immediatesa d’aquest tipus de comunicació segur que espera rebre la resposta de l’Esther i en cas de no fer-ho probablement es preocupa o li envia un altre missatge.
Exemple
Un altre exemple. Imagineu que aquesta persona és un metge que treballa en un hospital les històries clíniques del qual s’han informatitzat. Quan arriba un pacient a la consulta, cal que tingui sobre la taula la seva història clínica. Per a accedir-hi, ho ha de fer des de l’ordinador: ha d’entrar a la intranet, escriure el codi d’accés, anar a un subapartat on es guarda la informació confidencial i fer una cerca pel nom del pacient. Un cop té la història clínica en pantalla, l’ha de guardar a l’escriptori de l’ordinador en un format especial.
De nou, veiem que aquesta persona ha utilitzat una tecnologia concreta (la intranet de l’hospital) per a accedir a una informació (la història clínica del pacient) que estava estructurada i formalitzada amb unes característiques especials (per a poder accedir a la informació de l’expedient del malalt, ha hagut de fer diverses accions, utilitzar un llenguatge i una codificació determinats i treballar d’una manera concreta). Per la seva banda, molt probablement, el pacient ha demanat hora de manera telemàtica. Us imagineu com hauria anat la visita si en el moment de la consulta s’hagués espatllat l’ordinador del metge?
En el marc de la Comissió Europea, per promoure les accions de capacitació digital, la guia DigComp (2018) defineix la competència digital de la manera següent:
«La competència digital és una competència transversal que significa ser capaç d’emprar la tecnologia digital de manera crítica, col·laborativa i creativa. […]. La competència digital inclou aspectes com l’emmagatzemament d’informació, la identitat digital, la creació de contingut digital i el comportament en línia en la vida quotidiana, com ara la feina, les compres i la participació en la societat.»
Kluzer, S.; Pujol Priego L. (2018). «DigComp into Action – Get Inspired, Make it Happen». A: Carretero et al. (ed.). JRC Science for Policy Report, EUR 29115 EN, Publications Office of the European Union (pàg. 7).
La guia DigComp ha estat desenvolupada pel Joint Research Center (JCR) de la Comissió Europea com un projecte científic basat en la consulta d’un seguit de parts interessades, des d’organismes públics a agents de la indústria i l’empresa privada, l’educació, la formació, l’ocupabilitat, agents socials, etc. La guia es va elaborar per primera vegada el 2013, i posteriorment entre 2016 i 2018 s’ha anat fent la segona actualització per a incorporar les evolucions de la societat i del ràpid canvi tecnològic.
D’acord amb DigComp la competència digital consta de cinc àrees:
- Alfabetització en informació i dades
- Comunicació i col·laboració
- Creació de continguts digitals
- Seguretat
- Resolució de problemes
Per a cada àrea s’identifiquen un seguit de competències associades, amb una descripció del contingut, com també quatre nivells d’execució: bàsic, intermedi, avançat i especialitzat. Cadascun d’aquests nivells consta de dos subnivells més. En total hi ha vuit nivells d’execució de la competència associats a tres dominis: complexitat de la tasca, autonomia i àmbit de coneixement. En aquesta versió, a més, s’inclouen exemples dels coneixements, les habilitats i les actituds associades a cada competència.
En la imatge següent, extreta de la versió del DigComp adaptada al castellà pel govern d’Espanya, podeu veure un exemple de la descripció dels diferents aspectes treballats en la competència «Gestión de la identidad digital», on observem: la definició de la competència, allò que una persona hauria de ser capaç de demostrar segons el nivell de competència assolit, com també els coneixements, les habilitats i les actituds que conformen la competència esmentada.
Podeu consultar en el document citat sobre DigComp les competències associades a cada una de les cinc àrees d’actuació. Hi podeu accedir des l’enllaç següent: DigComp 2.1. The Digital Competence Framework for Citizens.
A continuació presentem un resum de cada àrea però us aconsellem que consulteu el document per entendre’l millor i tenir una visió més àmplia de les seves possibilitats d’aplicació en una acció formativa.
- Alfabetització en informació i dades. Competències associades: les principals competències incloses en aquesta dimensió tenen a veure amb la capacitat d’identificar, localitzar, recuperar, emmagatzemar, organitzar i analitzar la informació digital, avaluant-ne la finalitat i la rellevància.
- Comunicació i col·laboració. Competències associades: interactuar amb diferents tecnologies digitals i entendre el context de comunicació de cadascuna; compartir informació i continguts mitjançant eines digitals, connectar i col·laborar amb altres persones amb mitjans i plataformes digitals, participar en la societat emprant serveis públics i privats, i exercir el dret de la participació ciutadana, saber utilitzar les normes d’etiqueta a la xarxa i gestionar la identitat digital.
- Creació de continguts digitals. Competències associades: desenvolupar contingut digital en diferents formats, integrar i reelaborar contingut digital, entendre i aplicar els drets de propietat intel·lectual i les llicències d’ús i entendre aspectes de programació per a resoldre tasques.
- Seguretat. Competències associades: protegir els dispositius i les dades, protegir la identitat personal i la identitat digital, protegir la salut i el benestar evitant riscos físics i psicològics associats amb l’ús de les tecnologies, i protegir el medi ambient fent un ús sostenible de les tecnologies digitals.
- Resolució de problemes. Competències associades: identificar i resoldre problemes quan s’empren dispositius digitals, triar les eines adequades a cada situació, emprar les tecnologies digitals de manera creativa, identificar les àrees individuals on cal augmentar la competència digital i aprofitar-ne les oportunitats.
Exercici
Busqueu a internet guies similars a la de DigComp elaborades per altres organismes, per exemple organismes dels EUA o el Canada. També podeu buscar aplicacions locals del DigComp per comunitats autònomes espanyoles o estudis de casos.
Exercici de reflexió
Després de llegir detingudament el DigComp, quina concepció teniu de la capacitació digital? Enteneu la diferència entre capacitació, competència i alfabetització?
Hi ha altres marcs de referència i englobar-los aquí superaria els nostres objectius. Pensem que el marc de DigComp és prou ampli i complet per a enfocar una activitat formativa de capacitació digital basada en competències. Les cinc àrees incloses en aquesta guia constitueixen un marc referencial bàsic. Tot i això, la digitalització de la societat i totes les àrees de la societat han generat un seguit d’iniciatives al voltant de diferents alfabetitzacions vinculades a l’entorn digital, com ara per exemple l’alfabetització mediàtica, que té a veure amb l’anàlisi i l’ús crític dels mitjans de comunicació. Així per exemple, la UNESCO ha elaborat el MIL («Alfabetització mediàtica i informacional»), que podem il·lustrar amb la imatge següent:
En el vídeo següent podeu veure l’entrevista de Telefónica a David Buckingham, investigador i escriptor britànic especialitzat en joves, educació i mitjans de comunicació:
Reflexió
Penseu que podríeu emprar les estratègies o l’enfocament de l’alfabetització en mitjans com a element de capacitat digital en processos d’inclusió? I què penseu dels vídeojocs com a estratègia per a la capacitació digital?
La digitalització de la societat, tant en l’entorn laboral com en el d’oci, fan que la capacitació digital de les persones estigui inclosa en l’agenda social i educativa de la majoria de països desenvolupats. Els ràpids avenços tecnològics obliguen a revisar constantment les competències associades amb la digitalització i la capacitació de les persones per a funcionar en una societat en canvi i transformació constants.
Per tal de copsar la complexitat de l’aplicabilitat dels marcs competencials en matèria de capacitació digital podeu consultar els textos elaborats per Mark Brown, National Institute for Digital Learning, Universitat de la Ciutat de Dublín:
- «A Critical Review of Frameworks for Digital Literacy: Beyond the Flashy, Flimsy and Faddish – Part 1»
- «A Critical Review of Frameworks for Digital Literacy: Beyond the Flashy, Flimsy and Faddish – Part 2»
- «Critical Review of Frameworks for Digital Literacy: Beyond the Flashy, Flimsy and Faddish – Part 3»
L’autor planteja la diversitat de conceptes que s’empren per a referir-se a l’alfabetització digital i presenta una visió de diferents marcs i models existents. Sense defensar-ne cap en concret, l’autor fa una reflexió interessant sobre la necessitat de tenir en compte el context sociocultural on es desenvolupen els models, com també els objectius i possibles interessos d’aquests. L’autor convida a reflexionar sobre aquest tema i a analitzar els punts forts i els punts febles dels diferents models.
Sigui com sigui, els conceptes clau explicats en aquest apartat tenen com a objectiu assentar les bases teòriques que ajudaran a donar forma a accions formatives en aquest àmbit, i a reflexionar-hi des d’una mirada més crítica. Ens cal, com a docents, formadors i responsables de fomentar la competència digital de les persones, revisar els nostres marcs de referència per tal d’adaptar-nos a les transformacions que es vagin originant.