4.2. L’alfabetització
En la Declaració Universal dels Drets Humans es reconeix el dret a l’educació bàsica, i dins d’aquesta educació l’alfabetització constitueix un element fonamental, fins al punt que la UNESCO va declarar el període 2003-2012 com la dècada de l’alfabetització i la va definir de la manera següent:
«Literacy is about more than reading and writing –it is about how we communicate in society. It is about social practices and relationships, about knowledge, language and culture. Literacy –the use of written communication– finds its place in our lives alongside other ways of communicating. Indeed, literacy itself takes many forms: on paper, on the computer screen, on TV, on posters and signs. Those who use literacy take it for granted, but those who cannot use it are excluded from much communication in today’s world. Indeed, it is the excluded who can best appreciate the notion of ‘literacy as freedom’.»
Education Today (núm. 2, 2002).
Així a la seva pàgina web sobre alfabetització poden llegir:
«Más allá de su concepto convencional como conjunto de competencias de lectura, escritura y cálculo, la alfabetización se entiende hoy día como un medio de identificación, comprensión, interpretación, creación y comunicación en un mundo cada vez más digitalizado, basado en textos, rico en información y en rápida mutación (2018).»
El concepte d’alfabetització ha adquirit moltes accepcions en els darrers anys i ha originat molts textos que hi aprofundeixen i que identifiquen diferents tipus d’alfabetitzacions:
«(…) los aspectos básicos de una educación para comprender y mejorar el mundo: una educación para la diversidad, para la tolerancia, para la paz, para la igualdad de oportunidades. La alfabetización múltiple, más allá de su dimensión instrumental y básica, fundamentalmente lingüística, comprende una dimensión emocional, una dimensión ética o moral, una dimensión social. Sólo así la alfabetización puede contribuir al desarrollo integral de la persona en su entorno social.»
Gutiérrez Martín (2003). Alfabetitzación digital: algo más que ratones y teclas (pàg. 36). Barcelona: Gedisa.
Si aprofundíssim en els diversos tipus d’alfabetitzacions, en podríem identificar moltes, des de l’alfabetització en mitjans, que pretén desenvolupar una capacitat crítica en relació amb els mitjans de comunicació de masses, fins a l’alfabetització informàtica, entesa com la capacitat per a saber utilitzar els ordinadors personals.
Aprofundir en aquest tema excediria l’objectiu d’aquesta assignatura. El que ens interessa és reflexionar sobre la necessitat d’adaptar el concepte d’alfabetització bàsica a la realitat de la societat de la informació i en relació amb la divisòria digital i, per tant, a la introducció de les TIC. És a dir, el que Gutiérrez Martín anomena la necessitat de «realfabetitzar els alfabetitzats». Ens quedaríem, doncs, en l’esglaó de l’anomenada alfabetització funcional.
Es considera que una persona està alfabetitzada funcionalment quan és capaç de llegir, escriure i fer operacions matemàtiques bàsiques en situacions de la vida quotidiana.
Vegem quines altres dimensions pot adquirir aquest concepte.
Segons la UNESCO, una persona està alfabetitzada funcionalment:
«(…) quan en la seva vida quotidiana pot llegir i escriure, comprendre una oració senzilla… L’alfabetització funcional es refereix a aquelles persones que poden fer totes les activitats necessàries per al funcionament eficaç del seu grup i comunitat i que, a més, els permet utilitzar la lectura, l’escriptura i el càlcul per al seu desenvolupament i per al de la seva comunitat.»
UNESCO (1986)
La introducció de les TIC en totes les esferes de la vida quotidiana ha provocat una reflexió sobre el concepte d’alfabetització funcional.
Avui dia, en el nostre entorn més immediat, en qualsevol programa d’educació primària ensenyar a utilitzar l’ordinador constitueix un dels nuclis de coneixement bàsics com la lectura, l’aprenentatge d’una llengua estrangera o el coneixement de les matemàtiques.
Per a concloure aquest apartat, presentarem esquemàticament els conceptes clau de la definició d’alfabetització de la UNESCO, de la definició d’exclusió i de la definició de les TIC:
- Conceptes clau de la definició d’alfabetització de la UNESCO:
- La capacitat de comunicar-se.
- La capacitat de llegir i escriure.
- El desenvolupament personal necessari per a fer activitats quotidianes.
- Conceptes clau de la definició d’exclusió:
- No poder desenvolupar-se amb normalitat a la societat on es viu.
- No poder exercir opcions considerades de gran importància per al desenvolupament propi.
- Conceptes clau de la definició de les TIC:
- Eines i canals de comunicació.
- Processament d’informació.
De manera implícita el concepte d’alfabetització digital inclou la potenciació de l’autonomia de les persones (en anglès es coneix com a empowerment). És a dir, cal anar més enllà del fet d’ensenyar a utilitzar la tecnologia i localitzar informació. L’alfabetització digital ha de tenir com a objectiu que les persones tinguin prou autonomia per a desenvolupar-se en qualsevol situació en el context de la societat de la informació.
Emprarem, doncs, el concepte de capacitació digital per a referir-nos al conjunt d’accions formatives que durem a terme per a aconseguir aquesta alfabetització. Per tal de definir correctament en què han de consistir les accions formatives emprarem el concepte de competències i veurem quin tipus de competències cal afavorir per tal de capacitar una persona «digitalment», i esdevenir competent digital.