3.2. Nadius digitals i aprenents digitals
Quan es parla de la divisòria i la capacitació digital és inevitable esmentar el concepte dels nadius digitals. De fet, molts discursos actuals oficials incorporen aquesta idea en el seu argumentari. A què ens referim quan parlem de nadius digitals?
L’any 2001, Prensky va proposar la distinció entre «nadius digitals» i «immigrants digitals» per a referir-se a la relació entre la capacitació digital d’una persona en relació amb la seva edat. Així, l’autor considera que els nadius digitals són aquell grup de persones que d’alguna manera han nascut amb contacte constant amb les tecnologies, els ordinadors, els vídeojocs i internet i que, per tant, tenen un domini d’aquestes eines perquè han crescut en un món digitalitzat. Per contra, els immigrants digitals són aquell grup de persones que no han nascut en un món digital i que s’han vist captivats, o obligats, a adaptar-se a un entorn tecnològic i digital. D’acord amb aquesta tipologia, els nadius digitals a priori, sembla que tenen un domini de les eines i les plataformes digitals en comparació amb els immigrants digitals, que han de fer un esforç per a aprendre a utilitzar-les. En conseqüència, el domini i la competència dels primers és molt més alta que la dels segons.
Tot i que aquest paradigma ha marcat els discursos sobre la capacitació digital durant força temps, investigacions recents demostren que l’edat (o més concretament la generació a la qual es pertany) no és l’únic factor que determina o condiciona el grau de competència digital de les persones, en la qual hi intervenen molts altres aspectes com el context, l’entorn socioeconòmic, el gènere o les necessitats personals, entre altres.
Podeu consultar aquest interessant article de l’ECDL Foundation, «The fallacy of the “digital native”. Disponible a: https://icdl.org/policy-and-publications/the-fallacy-of-the-digital-native/
El fet d’emprar les tecnologies digitals de manera natural i habitual no implica que per defecte una persona sigui competent en el seu maneig ni en tregui profit, ja sigui per a l’aprenentatge o per a millorar la seva vida quotidiana.
En aquesta línia, resulta interessant consultar el treball realitzat per Gallardo et al. (2015) en el qual es revisen les principals terminologies emprades per a referir-se a les característiques dels estudiants en l’anomenada era digital, on identifiquen més de trenta termes diferents per a referir-se a un concepte similar. En el seu estudi proposen l’expressió digital learners, tenint en compte que actualment la tecnologia és present en qualsevol tipus d’aprenentatge, sigui formal o informal. El concepte de digital learners o aprenents digitals assumeix que per a aprendre no és suficient ser només consumidors de tecnologia i que les experiències en l’ús d’aquesta són molt variades i complexes.
Bibliografia relacionada
Lluna Beltran i J. Pedreira García (2017). Los nativos digitales no existen. Barcelona: Deusto.
També podeu consultar la pàgina web del projecte, on trobareu articles de reflexió i notícies de premsa interessants sobre aquest tema: https://nativosdigitales.com/.
En aquesta mateixa línia, per a explicar i reflexionar sobre com les persones interactuen amb les tecnologies, en l’apartat següent explorem un altre marc referencial relacionat amb el concepte de residents i visitants digitals.