2. Exclusió i inclusió digital

2.3. La inclusió digital

La UE defineix la inclusió social de la manera següent:

«Procés que garanteix que aquells que estan en risc d’exclusió social obtinguin les oportunitats i els recursos necessaris per a participar de manera plena en la vida econòmica, social i cultural, i que poden gaudir d’un estil de vida que es considera normal en la societat en la qual viuen. Això garanteix que tinguin més participació en les decisions que afecten les seves vides i en l’accés als drets fonamentals.»

European Council (2004). «Joint Report by the Commission and the Council on social inclusion».

Una de les qüestions més importants per a afavorir la inclusió digital de les persones té a veure amb les accions i les polítiques d’educació. En el marc del procés «Educacion y formación 2020» del Pla d’acció de la Unió Europea per a l’educació digital s’identifiquen tres objectius bàsics per a afavorir la inclusió digital:

  1. Aprofitar les potencialitats de les TIC per a millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge.
  2. Desenvolupar les capacitats digitals tant per la vida quotidiana com en l’entorn
  3. Millorar l’educació gràcies a la millora de l’anàlisi de dades i de les previsions.

Així mateix, la inclusió digital la podem entendre des d’una perspectiva doble:

  1. Una primera lectura deriva de la mateixa definició d’exclusió digital. En aquest sentit, entendrem el procés d’inclusió digital com el que permet que les persones gaudeixin de tots els drets i totes les oportunitats derivades de l’accés i l’ús de les TIC.
  2. En una segona lectura podem veure la inclusió digital des d’una perspectiva d’acció social amb el suport de les TIC. És a dir, emprar les TIC per a promoure la cohesió i la transformació social.

També cal destacar que la crisi de la Covid-19 ha comportat un ús a gran escala de la tecnologia, especialment en l’àmbit de l’educació i la formació. Per això la UE ha establert un nou Pla d’Acció d’Educació Digital 2021-2027 que contempla dues prioritats clau: 1) fomentar el desenvolupament d’un ecosistema educatiu digital d’alt rendiment. 2) Perfeccionar competències i capacitats digitals per la transformació digital.

La UNESCO, en el document «Digital Skills for Life and Work» de 2017, fa un seguit de recomanacions per tal que les intervencions educatives per a afavorir la inclusió digital siguin efectives. Algunes de les recomanacions més destacades són les següents:

  • Assegurar la inclusió digital a partir d’accions formatives en el currículum escolar i desenvolupar accions informals fora de les escoles.
  • Facilitar la capacitació digital en les estratègies de foment del treball i l’ocupabilitat.
  • Incidir tant en les competències digitals «toves» (saber emprar la tecnologia) com en les «dures» (que inclouen aspectes de programació, per exemple) i també en les competències complementàries (com ara l’adaptabilitat, el treball en equip, etc.).
  • Incidir en les polítiques de capacitació digital de grups en risc d’exclusió social.
  • Millorar la capacitació digital dels professors i mestres.
  • Desenvolupar indicadors de rendiment de les accions i polítiques formatives.

Les variables i els indicadors per a avaluar la inclusió digital generalment tenen en compte l’accés a serveis digitals bàsics, les infraestructures en TIC, les accions de formació digital, les habilitats digitals, les característiques individuals, la motivació i la percepció o els agents i els serveis de suport. Recordeu els índexs que hem esmentat a l’inici del mòdul en relació amb els indicadors nacionals i europeus sobre la societat de la informació. Sigui com sigui, les accions de capacitació i formació, objecte d’aquesta assignatura, constitueixen un element clau per a garantir la inclusió digital.