2.1. Aproximació al concepte d’exclusió social
El concepte d’exclusió social sorgeix en el context dels debats al voltant dels sectors més desafavorits de la societat; tot i que inicialment estava associat al concepte de pobresa, en els darrers anys ha adquirit una concepció multidimensional i engloba molts altres factors. En aquest sentit, el concepte d’exclusió social pot ser difícil de definir ja que es pot entendre des del punt de vista de factors estructurals o des del punt de vista de les experiències de vida individuals, tal com afirmen Mervyn et al. (2014).
La definició següent ens proporciona una visió àmplia del concepte d’exclusió, i ens pot servir com a punt de partida per a afrontar noves formes d’exclusió.
Entenem per exclusió social el conjunt de processos a partir dels quals individus o grups no poden participar de manera plena en la societat en què viuen i, per tant, gaudir d’una sèrie de drets de tipus polític, laboral, econòmic o social.
Per a la Unió Europea, l’exclusió social consisteix en el següent:
«Procés en què determinats individus estan separats de la societat i no hi poden participar de manera plena per la seva pobresa, o la manca de competències bàsiques i d’oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida, o com a resultat d’una discriminació. Això els distancia del treball, de les oportunitats d’educació i de la participació en xarxes socials i comunitàries.»
Consell Europeu (2004). «Joint Report by the Commission and the Council of Social Inclusion».
De les definicions anteriors podem remarcar que l’exclusió social fa que hi hagi individus que no poden gaudir plenament de determinats drets i avantatges propis de la societat on viuen. Per tant, caldrà saber quins són aquests drets i oportunitats i quines condicions poden crear situacions desfavorables per a determinades persones.
La mateixa Unió Europea identifica un seguit de canvis estructurals en la societat que tenen un fort impacte en els processos d’exclusió social i que, per tant, cal tenir en compte a l’hora d’abordar-la. Els canvis principals, alguns dels quals ja havíem apuntat, són els següents:
- Canvis en les condicions d’accés al mercat de treball i de les habilitats demanades.
- Increment en l’esperança de vida de la població i, en conseqüència, de la demanda de serveis de salut.
- Immigració i diversitat ètnica creixent.
- Canvis en les estructures familiars.
- Emancipació de la dona.
- Impacte de les TIC i altres tecnologies.
Una altra manera clàssica d’abordar l’estudi de les condicions que poden provocar una situació d’exclusió és a partir de l’anàlisi de les seves dimensions, que tradicionalment s’agrupen de la manera següent:
- Dimensió estructural o econòmica, que està relacionada amb la manca de recursos materials o d’accés a aquests, i se centren principalment en les dificultats per a accedir a un lloc de treball o tenir una situació precària en el mercat laboral.
- Dimensió política, que implica les possibilitats de participar democràticament i estar representat en les decisions que afecten la vida dels individus.
- Dimensió social i personal, que està lligada a tots els aspectes vinculats amb la vida emocional i de salut d’una persona.
A Espanya, per tal de lluitar contra l’exclusió social el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat ha dissenyat el «Plan nacional de acción para la inclusión social del Reino de España 2013-2016». En el document esmentat, l’exclusió social es defineix així:
«El procés de pèrdua d’integració o participació de les persones a la societat i en els diferents àmbits econòmic, polític i social.»
Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. «Plan nacional de acción para la inclusión social del Reino de España 2013-2016».
Com veiem, la definició, en essència, coincideix amb les definicions anteriors. D’acord amb el Pla d’acció esmentat, els factors principals que incideixen en l’exclusió social són la manca d’accés al mercat de treball o situació d’atur, l’educació, l’habitatge i la sanitat. Així mateix considera que els col·lectius més vulnerables que poden patir una situació d’exclusió són els següents:
- Persones sense sostre
- Persones amb diversitat funcional
- Persones grans
- Persones amb situació de dependència
- Població immigrant
- Víctimes de violència
- Població gitana
- Víctimes de discriminació per raons de raça, ètnia, orientació sexual i identitat de gènere
- Persones amb problemes d’addició
- Persones recloses o exrecloses
Altres condicions d’exclusió social poden estar provocades per aspectes com: motius geogràfics, manca de relacions socials o familiars, qüestions relacionades amb el nivell educatiu, entre altres. Cal apuntar que les persones que es podrien identificar amb alguna d’aquestes situacions de risc poden no tenir consciència de la seva situació d’exclusió, o no percebre la necessitat de sentir-se excloses (tot i que això pugui significar una pèrdua de qualitat de vida), atès que l’entorn d’una persona determina els seus referents i, per tant, les seves expectatives.
A partir del que hem exposat fins ara podem dir que un individu es troba en una situació d’exclusió quan, per motius diversos, té dificultats per a gaudir de determinats drets que altres individus del seu entorn poden gaudir, o no es pot desenvolupar en les mateixes condicions que ells i, com a conseqüència, es veu privat d’exercir opcions considerades molt importants per al seu desenvolupament humà.
Dels elements exposats fins ara ens centrarem en un aspecte clau al voltant del qual articularem la resta d’apartats: l’accés i la capacitació de les persones en relació amb les TIC.