1.4. La digitalització i noves formes de relacions socials
Les TIC tenen una essència social. La creació de xarxes socials a internet, l’ús de la telefonia mòbil, l’accés als vídeojocs, etc. faciliten la interacció amb les persones i originen noves formes de relacions socials i d’oci amb independència de les circumstàncies geogràfiques o temporals. Pensem, per exemple, en la possibilitat de fer videotrucades, a un cost molt baix, per a connectar persones o famílies que es troben allunyats per la seva situació geogràfica. O en un altre extrem, penseu com s’han popularitzat les aplicacions d’internet per a trobar parella.
D’altra banda, la digitalització i les plataformes de xarxes socials a internet fan que les persones tinguin una «identitat digital» que té a veure amb la manera com ens presentem a la resta de la societat mitjançant la nostra presència a la xarxa, des de la fotografia que posem al nostre perfil de WhatsApp fins a les informacions que proporcionem en les xarxes socials. Heu pensat mai que aquesta imatge que es projecta a l’exterior pot afectar les relacions personals d’un individu?
L’article «La gestión de la identidad digital: una nueva habilidad informacional y digital» d’Aina Giones Valls i Marta Serrat i Brustenga (2010), publicat el juny a BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació (núm. 24), ofereix pautes per a orientar la creació i el manteniment d’una identitat digital personal. Penseu com aquesta identitat pot tenir efectes positius i negatius en l’acceptació de les persones dins un cercle social o professional determinat. D’altra banda, penseu que la identitat digital i la identitat no-digital d’una persona són fidels l’una amb l’altra?
El vídeo «Actitud Digital», elaborat per la UOC, aporta diferents pautes i orientacions sobre què implica interactuar i participar en la xarxa, i què necessitem saber per tal de tenir cura de la nostra identitat digital i ser conscients dels riscos, i dels nostres drets i deures a la xarxa:
En l’article «Percepción de los padres sobre el empoderamiento digital de las familias en hogares hiperconectados» de T. Tordecillas-Lacavem (2017), publicat a El professional de la información (núm. 26, 1; pàg. 97-104), les autores analitzen el paper dels pares en la mediació dels seus fills amb les tecnologies i mostren com l’ús de tecnologies presenta escenaris que afavoreixen la cohesió familiar a causa dels nous escenaris de comunicació digital. A més, reflexionen sobre la divisòria digital entre pares i fills. Què penseu d’aquest plantejament?
Aquestes noves perspectives en la manera de treballar, d’accedir al coneixement i l’educació, de relacionar-nos amb els serveis públics i els comerços, i en definitiva de relacionar-nos i de viure no són iguals per a tothom. De la mateixa manera que aquests escenaris generen noves oportunitats també poden generar noves desigualtats en qualsevol àmbit.
Tal com posa de manifest la Unió Europea en les seves polítiques i declaracions sobre educació i formació, cal que tots els ciutadans tinguin una base de coneixements que els ajudin a trobar el seu camí en la societat de la informació. Per tant, cal replantejar l’educació des d’una mirada àmplia que faciliti l’aprenentatge a tot tipus de sectors i en els diferents estadis i situacions vitals de les persones; aquest canvi se sustenta en diversos pilars, un d’ells, les TIC.