1. Perspectives de la societat de la informació

1.2. Societat de la informació i digitalització

La confluència de la tercera i la quarta revolució industrial té un element important en comú, que gira al voltant de la digitalització.

Hem parlat de la quarta revolució industrial i de la irrupció de les TIC en la societat. Amb tot, quins trets caracteritzen la societat de la informació? En aquest punt hem de referir-nos a la definició clàssica de la societat de la informació del sociòleg Manuel Castells:

«(…) forma específica d’organització social en la qual la generació, el processament i la transmissió d’informació es converteixen en les fonts fonamentals de producció i poder».

Castells (2003). «L’era de la informació». Societat xarxa (vol. VI, pàg. 54). Barcelona: EdiUOC.

Què significa que la informació i el coneixement són part del motor econòmic de la societat? Doncs que part de la generació de riquesa no està tant en el capital físic per a la producció de béns, sinó en el coneixement i la capacitació de les persones dins del mercat de treball. Això vol dir que la informació i el coneixement són una important font productiva de la nostra societat. Per això, en aquest context, és molt important aprofundir en com les persones accedeixen a la informació i la converteixen en coneixement. En aquest sentit, la manera d’accedir i treballar amb la informació es basa, principalment, en l’ús i aprofitament de les eines i plataformes digitals. Però no només això: la digitalització ha generat també canvis en la manera com les persones ens comuniquem i ens relacionem. Pensem un moment en la presència dels telèfons mòbils o de les xarxes socials d’internet a les nostres vides.

Veiem doncs que la societat de la informació i els avenços de la quarta revolució industrial configuren un seguit d’escenaris, molts d’ells ja força assentats, que impacten en diverses esferes de la vida de les persones i que, per tant, cal tenir en compte a l’hora de planificar accions formatives. D’entre tots els canvis ens interessa destacar-ne alguns que ens semblen especialment importants en el context d’aquesta assignatura:

  • Noves maneres d’organitzar el treball i l’ocupabilitat: treballs que requereixen l’ús de TIC com a habilitats bàsiques, treballs més flexibles (persones que gràcies a internet poden treballar des de casa accedint a tota la informació de l’empresa), formes de treball on es necessita més autonomia, més responsabilitat, etc., o el treball en xarxa on s’interconnecten diferents actors i institucions.
  • L’accés a internet cada cop serà més present a partir de les tecnologies mòbils. El GSMA (2017) estimava que l’any 2020 més d’un 60 % de la població mundial accediria a internet mitjançant dispositius mòbils.
  • Augment de la connectivitat 4G i 5G.
  • Presència cada cop més gran de serveis institucionals (salut, govern, educació) a partir de plataformes en línia.
  • Comerç i banca electrònica.
  • Govern electrònic i maneres de participació ciutadana i social a partir de les xarxes socials i la creació de continguts digitals.
  • internet de les coses (Internet of Things, IoT).
  • Importància de les dades massives i l’analítica de dades.
  • Maneres diferents d’accedir a l’educació. En aquest sentit, la presència d’opcions formatives a distància emprant les TIC és cada vegada més freqüent. En l’apartat sobre capacitació digital parlarem més detalladament dels aspectes educatius vinculats amb les TIC.

En els dos apartats següents posem exemples de transformació de dos escenaris concrets, com ara el món del treball o les relacions personals.